Naix un nou Pelayo. En el mateix lloc, amb els mateixos fonaments, amb les mateixes parets, però nou. Segle i mig després, gràcies al mecenatge de José López, el recinte del Tramuser, de Galapán, el Nel, Simat, Lloco, Quart, Juliet, Rovellet o Genovés es convertix en una instal·lació del segle XXI. Res simbolitza amb més exactitud l'ànima d'este esport nostre: fidel a la tradició però disposat a renovar-se, aferrat a forts fonaments però obert sempre a la modernitat.

Trobes en la nova cafeteria una elegància que recupera les bigues de fusta de mobila en una sublim obra d'art rematada amb les mans i la pilota de varetes i tens la certesa que s'ha aconseguit una perfecta conjunció de la modernitat recolzada en la tradició. Tot un tractat de filosofia, del que supose prendrien nota els més alts dignataoris del poble valencià: Ximo Puig i Enric Morera.

Vist allò que s'ha vist cal donar les gràcies a tots els que ho han fet possible. A les xiques que van jugar la partida de Raspall, Mar, Fani, Mónica, Anabel, Marta, Miriam i als xics que ens van oferir una partida per a recordar.

Agraïment a les mares de Puchol de Vinalesa, d'Héctor de La Vall de Laguar, de Genovés II, de Javi de Massalfassar i de Tomás de Xaló que van buidar les seues reserves físiques per a acompanyar la grandesa de la festa.

Una gran partida

A un dia tan especial com el del 7 d'octubre de 2017, li havia d'acompanyar una gran partida a Pelayo, que finalment va caure a la mà de Puchol II, per 60 a 55, després d´un gran espectacle.

Ahir, els centenars d'aficionats que van abarrotar les seues grades van sentir eixa alegria interna de saber que s'ha invertit a prestigiar el nostre esport autòcton.