Arriba l'hora de la veritat. El renovat trinquet de Pelayo es vesteix de gala este matí (11.30 hores) per a rebre la partida de l'any, la final del XXXII Campionat Individual Bankia d'Escala i Corda - Trofeu President de la Generalitat que hui ha de coronar al nou rei de la vaqueta.
A una banda de la corda, amb faixa roja, l'experiència i la pegada del tetracampió, Francesc Soro «Soro III» (Massamagrell, 33 anys). A l'altra, amb faixa blava, l'aire fresc i la il·lusió que irradia la joventut de Rodrigo Sebastià «Pere Roc II» (Benidorm, 24 anys). Un mà a mà inèdit i sense pronòstic que augura una final disputada fins a l'últim quinze. Un títol, el més prestigiós de l'escala i corda, al que aspiren dos pilotaris que inclouen la competitivitat al seu codi genètic. La partida de l'any. El pas cap a la llegenda.
«És la final més bonica de tota la temporada i jugar-la huit anys consecutius és un plaer, una alegria immensa», assenyala Soro III, favorit en les travesses, entre altres coses, pel seu currículum. De fet, el de Massamagrell, amb quatre títols al palmarés, és l'actual subcampió després de cedir la corona l'any passat davant Puchol II. Una derrota que, d'alguna manera, l'ha obligat a refer-se enguany. «Jugar la final de la Lliga va ser un regal i ara esta és millor regal encara per a la gent del meu entorn, la que m'ha recolzat i m'ha donat carinyo. He donat l'ordre a casa per a que siga un dia per a disfrutar, sense tensions innecesàries. Serà un dia bonic», apunta.
D'altra banda, Pere Roc II té clar que la condició de favorit ha de recaure en el seu rival. «Jo no he fet res encara. Done a Soro III com a favorit perquè jo he guanyat al campió, però encara no he fet res. Soro III està sempre ahí, des de fa huit anys. Així que vinc a jugar la final i fer el meu joc. Sé que si m'ix bé puc guanyar, però Soro III és el favorit. El respecte i l'admire», assenyala el de la Marina, conscient del peatge que paguen els principiants en una final d'este calibre. «És la partida més important de la muea vida, en la que amb més il·lusió arribe. Sé que vaig a eixir nerviós i segur que fallaré pilotes que no he de fallar, però això ho he de passar el més ràpid possible», afegeix el jove escalater, que ha deixat pel camí a Giner, Puchol II i Marc de Montserrat.
La il·lusió, l'esquerra i el dau
«Pere Roc II té moltíssima il·lusió. Els que hem passat per ahí, per la primera final, sabem el que significa. Però jo també en tinc. Tinc 33 anys i molta il·lusió per tornar a guanyar. Més encara davant Pere Roc II. Li tinc molta estima», comenta Soro III, convençut de que la psicologia també juga. «Són finals i estàs sol, només t'acompanya el feridor. Has de gestionar les emocions perquè l'ambient pot envair-te per a bé o per a mal. Cal controlar això i evitar o reduir les errades. Potser ahí estiga la clau», afirma.
En la mateixa línia es pronuncia Rodrigo. «El cap és molt important, i en estes partides més encara. Perquè si la falles ningú ve a animar-te. Has de fallar i assimilar-ho, digerir-ho prompte i fer el teu joc. Jo tenia clavat en el cap que havia d'arribar a la final de l'Individual i ara només cal disfrutar-la i donar guerra», destaca el jugador alacantí.
En quant a les claus esportives, Soro III, de nou amb Pedrito com a feridor, subratlla la condició d'esquerrà de Pere Roc II, que tindrà a Oltra. «Té patrons pareguts a Álvaro, entra molt a l'aire i de bot i braç. Però, són estils diferents. Com Àlvaro no hi ha cap manomanista. Pere Roc II té molt de caràcter, és molt intens... Els dos som agressius i pot semblar que anem a matar-nos, però és al contrari, és un plaer jugar contra ell», explica el huit vegades finalista.
«Comence des del rest, o siga que la primera papereta la té Soro III, que ha de fer el primer joc. Pense que la clau pot estar al dau, on no ens podem equivocar. Qui l'agafe bé des del rest manarà. Pelayo és molt gran, amb molt d'espai, i a la mínima que la tingam bona buscarem l'errada de l'altre. Serà una grandíssima final», aclareix Pere Roc II, que encara no sap el que es jugar en la remodelada «catedral», hui plena de gom a gom.
Cavallers, va de bo.
