La millor manera de defensar la pilota és a anar als trinquets, respirar l´ambient i conèixer a tots. La presència és important. La rehabilitación feta per l´empresari José Luis López ha convertit Pelayo en un escenari únic en el món. En mig d´un barri i d´un carrer tan bigarrat, Pelayo és una grata sorpresa i una visita obligatòria per a qualsevol amant de l´esport. No debades és el recinte esportiu cobert més antic d´Europa (150 anys). A Pelayo es parla més valencià que en cap altra part de València. L´ aspecte de la grada ahir era magnífic, amb gent vinguda de tots els pobles i comarques, però seguixen faltant dones. S´han de fe més coses per augmentar l´assistència femenina.
Fa bé el president de la Generalitat, Ximo Puig, en trobar un espai en la carregada agenda per acudir al trinquet en els dies més assenyalats. Va estar a la reinauguració de Pelayo, el passat 9 d´octubre, i tornà ahir de matí, sabent que es tracta del dia més rellevant de l´any.
Encara que la final ens sabera a tots a poc. La superioritat de Soro III fou tant clara que la partida sols va tindre una direcció. La velocitat de creuer marcada pel pilotari de Massamagrell. Soro III venia d´una derrota molt dolguda per a d´ell l´any passat, davant l´emergent Puchol II, una frustració que el va atormentar molt, però de la que ha eixit més fort que mai.
Ha sabut canalitzar tota eixa energia per millorar els punts dèbils (l´esquerra, sobre tot) i subratllar totes les seues virtuts, que en són moltes. Als 33 anys, li poden quedar algunes finals somniades per jugar.
El jugador de Massamagrell va imposar la seua pegada i va sentir-se sempre recolçat per la seua gent, a la que buscava seient en l´escala per xarrar breument, beure aigua i rebre alguns consells. Un ritual que també tractava de convocar la bona sort, sempre necessària per guanyar una final. Encara que ahir no li fera ni falta. Entre els consellers, un molt especial, Álvaro de Faura, 11 vegades campió del torneig. El expilotari, a qui li feia costat Fageca, donava paraules d´alè al jugador de Massamagrell, agraint-ho amb la cinquena corona de l´Individual. Álvaro coneix tots els secrets del campeonat.
Quan un aficionat, desde la galeria del rest, va tornar amb un coixinet la pilota cap a la pista, va rebre la reprimenda general de Pelayo. L´home, segurament, no coneixia les regles del trinquet i demanà perdó amb la mà inmediatament. Era del grup de seguidors de Pere Roc, procedents de Benidorm.
Una de les millors lliçons de la pilota és la generositat amb el perdedor. La gent i els experts foren comprensius amb Pere Roc. El veredicte era el mateix: havia estat nerviós, en la seua primera gran final de l´Individual, i havia rendit molt per baix de les seues possibilitats. Pere Roc tampoc semblava molt afectat. A la seua manera havia sigut un vencedor al arribar als 24 anys a una final prevista per a Soro i per a Puchol II, i no per a d´ell. El pilotari de Benidorm trenca amb el perfil dels jugadors del mà a mà dels últims anys: no és tan potent físicamente com Soro, Puchol o Genovés II. Ha d´utilitzar altres armes per fer-se un espai entre els més grans. Ser més àgil i més intel.ligent que els seus poderosos adversaris, encara que ahir no va poder ser-ho. Però está molt bé la seua aparició.
La rivalitat de l´Horta Nord
Puchol II felicità ahir per facebook al nou campió, segons la noblesa que deu regir la pilota. Ara bé, la rivalitat entre els dos jugadors de l´Horta Nord és màxima i els aficionats ja tenen ganes de tornar a vore´ls cara a cara. Jugant-se-ho tot. Amb permís de Pere Roc.
