Esgotat però feliç. Després de l'últim quinze, Francesc Soro Juan «Soro III» va dibuixar un somriure que semblava prohibit des que l'any passat va cedir la corona davant Puchol II. Ahir, després d'una gran partida, el va recuperar. «Estic molt content. M'he superat a mi mateix. Venia dient-ho, que guanyara o perdera, volia competir i disfrutar. Volia lluitar i treballar. Ho he aconseguit. He disfrutat de la partida. He imposat el meu joc i m'ha ixit tot el que he intentat. M'he superat a mi mateix. Quico ha fet les paus amb Soro III, perquè Soro III ha fet patir molt a Quico durant este any i hui han fet les paus», explicava el de Massamagrell assegut en l'escala.
Des d'allí, tota la família Soro va fer força ahir en favor del campió, entre ells el pare i el seu germà, Enric. «Des que es va casar en juny, no l'havia vist i va a ser pare l'any que ve. Tot el món sap la falta que em fa, el que el vull. Quan em va dir que tenia el bitllet d'avió per a vindre... Qui té un germà sap el que és. Gràcies a ell i a les dos persones que més m'aguanten cada dia, mon pare i ma mare. A ma mare vaig dir-li que li devia una. Mon pare, que és el que més patix quan estic al trinquet, ha disfrutat com un xiquet. S'ho mereixia. Ells m'alcen quan les coses van mal i em peguen la bronca quan ho necessite», deia el jugador amb la veu presa per l'emoció.
Soro III es va mostrar agraït al públic, que va corejar el seu nom durant tota la final. «M'he sentit molt estimat, molt respectat i volgut. És el millor que pot passar-li a un jugador», va apuntar.
El campió va dedicar unes paraules a Pere Roc II, amb qui manté una bona relació d'amistat. «Tinc un gran estima per Rodrigo. És un xic que estima la pilota, que es sacrifica, que treballa... És una de les persones que necessita la pilota. El vestidor necessita a Rodrigo i continuarà fent-se gran i ho guanyarà tot, perquè el que et fa guanyar moltes voltes no és el joc, sino l'il·lusió, el treball i el sacrifici. Això Rodrigo ho té. Cal felicitar-lo per la temporada que ha fet. Ara, que continuem enfrontant-se tot l'any i sigam amics», va assenyalar.
D'altra banda, Soro III va destacar que ara només pensa en gaudir de la pilota, sense saber fins a quan tindrà corda. «Vull disfrutar d'este moment. Reunir-me amb els meus i descansar. Vull seguir amb el nou projecte que he començat a la Universitat, que m'ha donat molta vida, per a continuar aprenent i formant-me. Duraré el que haja de durar, no ho sé, uno, dos, tres, quatre o cinc anys? No ho sé, vorem com estem. Físicament em veig bé, igual que fa uns anys. La mentalitat sí canvia. Si enguany s'ha vist un Soro III distint ha sigut pel cap, la mentalitat. No és extrany vore a Soro III tirar-la dalt de volea des del huit o fer un dau fort o restar per davant. He sigut el Soro III de feia temps. El que ha canviat ha sigut el cap, l'il·lusió que tenia de seguir superant-me i llevar-me el mal gust de l'any passat».
Soro III torna a somriure.
