Quan Ian de Senyera va bramar enmig del trinquet, el iaio Juan es va quedar esbalaït. Eixe xic que va veure créixer i que va voler ser pilotari en compte de futbolista, soltava tota la tensió que atresorava dins de si en un gest que ningú mai abans havia vist. Era la veu que eixia de les seues entranyes per a dir-li: «Ian, tu pots; tu pots ser el campió».
Li faltava un quinze per a guanyar el joc en el rest; una heroïcitat davant del traure i el domini tècnic del campió Moltó. Guanyar eixe joc era el passaport a la glòria. Ian va ser capaç de fer-ho.
Havia restat amb les dos mans; havia jugat amb criteri, buscant l´esquerra del rival, tocant a la perfecció la careta, plantat cara a qui havia eixit favorit en les travesses donant un joc d´avantatge.
Va rematar el joc i va alçar els braços, va tornar a cridar com segurament cridaven els vells gladiadors romans abans de trencar el coll a algun d'aquells rivals convençut de que ara, definitivament, eixa veu interior tenia raó.
Se´n va anar al traure. Va agafar la pilota convençut que, com havia fet al llarg de la partida, faria el quinze de forma directa. No va ser així. Davant hi havia un campió que es resistia a caure sobre la lona.
A Ian potser li tremolaren les cames; el cas és que els seus dos primers traures foren com els anteriors. Moltó va col·locar un 0-30 que li posava a les portes de prendre una altra vegada avantatge. I en eixe moment decisiu va emergir de manera definitiva eixe jove atlètic, que encara no ha complit els 21 anys i que es va dir a si mateix: ara o mai.
Apretà les dents i llançà altres quatre pilotes irrestables. El marcador pujava al definitiu 25/15. Allò va ser l'apoteosi. El iaio Juan baixà com un felí a la pista; dones, jóvens, familiars i mig poble de Senyera,- el trinquet estava com mai, amb les entrades esgotades- van voler abraçar al seu ídol. El xaval surava en un moment que serà inoblidable. Mentrestant, Honori Estornell, el primer alcalde democràtic que alcà un trinquet municipal a Llutxent, ens confessava les seues emocions en un dia com este.
El traspàs de poders
Es van entregar els trofeus per les autoritats. I assistirem al gest que definix un gran campió. Fora de protocol, però en l´espai màgic on agraït el pilotari mostra el seu trofeu, Moltó es va llevar la camiseta roja i se la va entregar a Ian. Hi ha cosa més bella que eixe traspàs de poders?
