Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Soro III: "No entenc la pilota sense guanyar"

Francesc Soro i Juan «Soro III» (Massamagrell, 33 anys) ha conquerit el seu cinqué Individual després d´una temporada complicada. L´ajuda de la família i els amics, el canvi de mentalitat i la constància en el treball l´han portat a recuperar el número un de l´escala i corda. Seriós, ordenat, competitiu i un poc distant al vestidor. Així és el nou campió de l´escala i corda.

Soro III: "No entenc la pilota sense guanyar"

P Ha recuperat el somriure...

R He tornat a guanyar el meu campionat favorit, però el somriure feia temps que l´havia recuperat. En setembre notava que estava bé. Este Individual l´he jugat amb altra actitud perquè les coses m´estaven funcionant des de feia temps. Això ajuda a afrontar les coses amb calma. L´any passat no vaig fer la final que devia. No per perdre, sinó per l´actitud i el rendiment.

P La pilota és, com va dir Luis Aragonés, «guanyar, guanyar i tornar a guanyar»?

R L´esport és guanyar. Tu pots fer una partida increïble que si no guanyes? Una persona com jo, tant competitiva i que sempre que ix a un trinquet vol menjar-se-ho tot, no entén la pilota sense guanyar.

P Es considera el número u?

R No, perquè en la plantilla hi ha molts jugadors i molt bons, com Puchol II, Pere Roc II... O com Genovés II, al que més respecte en el vestidor.

P Ara ha d´exercir com a tal...

R És el quint Individual i és una situació que conec. Al principi me va costar, ara sé com és. Preferisc tindre esta pressió a allò que vaig tindre després de perdre l´any passat. Que em toque exercir de líder o ser la veu cantant... Ho he fet des de fa anys.

P Va pensar en algun moment no jugar enguany l´Individual?

R Ha sigut una montanya russa. Després de perdre la final, amb el calentó, un diu «vull tornar i guanyar». Però vaig demanar uns dies i van passar uns mesos on ho vaig passar malament. Dubtava si pagava la pena jugar-lo. Va arribar la Lliga i hi va haver un canvi. Em vaig juntar amb Javi (el mitger de Massalfassar) per fer equip després de molts anys. Els dos arribàvem un poc cremats i ens vam consolar l´un a l´altre, vam fer moltes hores de cotxe junts, moltes converses, i per això ens va eixir la Lliga que ens va eixir (subcampions). Durant l´estiu, encara que les partides no em van eixir massa bé, notava que el treball era bo. Ho vaig notar i... A mi l´Individual m´agrada massa.

P Haguera preferit guanyar la final contra Puchol II?

R Estava preparat per a jugar-la contra Puchol II, Marc, Pere Roc II... Contra tots. Perquè este any l´havia preparat pensant en mi. Si haguera jugat contra Puchol II, haguera fet el màxim, com el diumenge passat. No tenia esperit de revenja contra ell. Puchol II em va guanyar en 2016. Jo el vaig guanyar en 2015 i abans en semifinals. Volia guanyar jo i el rival em donava igual.

P Es reben més mostres d´afecte quan arriba la victòria?

R Va amb la faena. Perdre té poques coses bones, però les poques coses bones que té són molt bones. Perdre et situa a tu i a la gent que tens al voltant. Després de la final, vaig abraçar al trinquet a tots aquells que em van abraçar a mi l´any passat al trinquet.

P Amb sinceritat, la situació de la pilota pot millorar?

R Clar que pot. Estem sobrevivint amb un model dels anys 60, així que a poc que canviem... Però cal una voluntat de canvi i per als jugadors no va a quedar.

P Els joves li demanen consell?

R Reconec que al vestidor sóc algo distant. No negue res a ningú, però els joves quan entren i veuen a Soro III els costa un poc arrimar-se. Jo quan començava escoltava moltíssim a Álvaro, Grau, Sarasol II, Tato...

P Li molesta que li pregunten tant què farà quan es retire?

R És normal. Som esportistes i tenim una data de caducitat. L´edat no perdona i jo estic més prop de la retirada que del començament. Tres, quatre, cinc anys... Tinc una carrera feta (Ingenieria de Topografia) i ara vaig a per la segona (Ciències de l´Activitat Física i l´Esport).

P Com ha sigut esta última setmana a la facultat?

R Dilluns no vaig anar, estava molt cansat i volia disfrutar de la família. El dimarts vaig arribar a classe i els companys em van rebre amb les bromes pròpies de gent de 18 i 19 anys. Em van aplaudir a l´entrar a classe i pel grup de wasap van passar les fotos del diari. Em felicitaren tots, també els mestres. He d´estar agraït pel tracte dels companys perquè estic amb gent molt més jove, jo sóc el major, i em fan sentir un més d´ells amb molta naturalitat.

P És bon estudiant?

R De traure grandíssimes notes, no, però sóc molt constant, com al trinquet. Per als estudis sóc molt organitzat, molt ordenat, m´agrada molt l´ordre. Me costarà més o menys, però al final sempre ho trac perquè sóc constant i m´agrada, cada vegada més, aprendre coses noves.

P Com era a l´escola?

R En la meua classe de La Masia (l´escola en valencià de Museros), des dels cinc anys fins als 16, hi havia tres grups: les xiques, els «malotes» i els futboleros. Jo estava en els futboleros, bons xiquets que alguna vegada feiem alguna maldat. Això sí, hi havia molta tensió jugant al futbol, teniem discussions brutals pel futbol. En classe sempre he sigut molt correcte i bon xiquet.

P Era un líder?

R No. Amb els meus amics sóc un poc l´executor dels plans. Si es planteja alguna cosa, quan arriba el moment sóc el primer que arranca. Però no sóc el líder. Potser sí que sóc al que més es respecta. Sempre estem clavant-se els uns amb els altres, però amb mi els costa més. Però no sóc líder, tampoc m´agrada.

P Té imatge de seriós...

R Per al treball sóc molt seriós. Per a la pilota i per als estudis. Molt. M´agrada la serietat i quan veig que algú del meu voltant es despista o no està en la faena li ho dic. Me passa molt en el vestidor. Jugant sóc molt seriós, fora del trinquet, si me pilles amb els amics, no ho sóc tant.

P Qui mana a casa?

R Ma mare Adela. Ella sí que és líder. Sempre està ahí. Si algun fill trontolla, l´agafa per a que no caiga.

P I son pare?

R Li ha tocat viure una situació complicada: tindre un fill que juga a pilota de la forma que no li haguera agradat a ningú de casa. Els meus tios han sigut jugadors tècnics i elegants i ell té un fill de força, de pegada. Mon pare ha de lidiar amb això. Sóc l´antítesi de la forma de jugar dels meus tios, no del meu iaio, que era més com jo. Mon pare patix moltíssim al trinquet i sempre està ahí. A més, és molt treballador i això al meu germà i a mi ens ho ensenyat molt bé. El meu germà té el caràcter de ma mare, es més líder, imposa molt més que jo. Jo sóc més com mon pare.

Compartir el artículo

stats