Camí de Sant Josep d'Alban, una xicoteta localitat del nord de Nariño (Colòmbia) , subseu que serà del pròxim Mundial, travesses el bulliciós municipi de Buesaco, en una de les aldees del qual, Sant Ignasi, reposen les restes del més famós capellà guerriller carlí: Manuel de Santa Cruz i Loidi.
La seua història és suggestiva per a qualsevol novel·lista. Pio Baroja va arreplegar les seues aventures en «Zalacaín l'Aventurero», una de les novel·les en què l'escriptor relata amb tots els pèls i senyals algunes de les seues heroïcitats i el nom d'alguns dels seus capitans. Va ser citat per Unamuno i per Galdós en els seus «Episodios Nacionales»... El capellà Santa Cruz va formar els seus propis exèrcits. D'idees acèrrimament defensores de la legitimitat carlina, va acabar perseguit pels uns i els altres.
Home de caràcter robust, intransigent en les seues conviccions sobre les maldats del liberalisme disposat a acabar amb les lleis i les tradicions basques. La causa del senyor Carlos era per a ell, i per a altres capellans bascos, la causa de Déu.
Les muntanyes guipuscoanes i navarreses van ser el seu hàbitat durant quasi un any d'intensa activitat guerrillera. En la localitat d'Oiartzun va deixar empremta de les seues accions entre les famílies liberals o entre simples sospitosos de traïció a la causa carlina. D'Oizartzun procedixen bona part dels seleccionats d'Euskadi per al Mundial.
Home que no atenia més ordes que les seues va començar a sospitar dels propis caps carlins als què considerava prestos a la traïció. Amb 31 anys, en 1873, va fugir a terres del nord de França, Lille, on ho van acollir els jesuïtes. La seua vida no era la d'un monjo avorrit i prompte és traslladat a terres jamaicanes, on el ja Pare Loydi va evangelitzar indígenes.
De Jamaica va anar al sud de Colòmbia, al col·legi jesuïta de la ciutat de Pasto des d'on misionà en diverses poblacions de l'interior de Nariño. Va fundar la missió de San Ignacio, en el municipi de Buesaco, camí d'Albán, on la selecció d'Euskadi, amb jugadors procedents d'Oiartzun, disputaran la fase classificatòria del joc de Chazas junt amb Colòmbia, Bèlgica, Anglaterra, València, Itàlia, França, Cuba, Holanda, Equador, Mèxic i Argentina.
Poc se sap de la vida personal del capellà Santa Cruz en terres colombianes, on va morir, en 1926 amb 84 anys. Se sap de la seua afició al mus però ningú pot dubtar de que en el seu poble natal, Hernialde, a 27 quilòmetres al sud de Donostia, el joc de pilota Bote Luzea era llavors el més popular i que amb tota seguretat, com tots els xiquets i jóvens bascos, practicaria, inclús en la seua època de seminarista.
El mateix joc amb què es va trobar en Buesaco, en Pasto i en els municipis de Nariño. Paisatges que en res estranyarà el visitant basc, com no va estranyar aquell «Abanderado de la Tradición». Potser, algú, algun dia arreplegue algun testimoni escrit sobre la presència del capellà Santa Cruz en algun d'aquells desafiaments. Qui sap si al igual que ensenyava el catecisme no ensenyaria la seua llengua basca i jugar a ratlles. En tot cas, d'una manera o d'una altra el seu esperit s'acostarà a disfrutar del Mundial del joc basc per excel·lència.
