Com arriba un pilotari a estudiar el grau de Criminologia?
Era la meua vocació. Em vaig traure el graduat i vaig estar treballant en un magatzem de taronja durant nou anys. Tot era treballar, però sense cap perspectiva de futur. Volia millorar, evolucionar, i tindre un bon treball. Em vaig deixar portar per la meua vocació, que sempre ha sigut la investigació de delictes. Així que vaig haver de traure'm el batxillerat. Ho vaig fer a la primera, mentres jugava, i vaig aprovar el selectiu justet. Vaig pensar en fer Dret, fins que vaig vore l'opció de Criminologia. No té molta eixida, perquè no hi ha molts criminòlegs, però qui sap si en un futur... La meua idea és fer oposicions per a ser policia.
Tot això mentre jugava...
He estat estudiant, treballant i jugant excepte dos anys, que estava lesionat. La lesió arriba perquè estava molt ocupat i no entrenava com tocava. Des de 2015 fins a 2017 vaig estar parat.
Li agrada la carrera?
Estic en tercer curs i cada any em motiva més. Al principi són nocions bàsiques. Ara és matèria més concreta i m'agrada molt. És com una sèrie, però moltes vegades la realitat supera la ficció.
El reconeixen en classe?
Al principi em preguntaven si estava clavat en la pilota, si jugava, i què era això del raspall. Tinc un company de 60 anys, advocat, que estudia per afició i que llig molt el diari. Quan em veu puja la foto al grup que tenim al whatsapp.
En què es sembla la pilota a la universitat?
Cal tindre molta constància i estar molt damunt per poder traure-ho. Una carrera, si no eres constant, no la traus. En la pilota, si no entrenes cada dia, no arribes al nivell professional.
Però el pilotari no naix amb un «don» especial?
Sí que hi ha gent com Paco Genovés que naix amb uns superpoders, amb més facultats que els altres. És la genètica. Messi és el millor del món i no ho és perquè entrene més que Cristiano Ronaldo.
Vosté també té superpoders? El coneixen com el «canó» de Castelló de la Ribera...
De xicotet em va faltar posar més interés i més constància. I si no haguera parat de jugar des dels14 als 19 anys... Estava en una etapa de depressió per la separació dels meus pares i em vaig juntar amb males amistats. Em vaig desvincular de la pilota. Després vaig tornar i en quatre dies vaig tornar al lloc. Emilio Peris «El Zurdo» va ser com un pare per a mi en eixos moments. Em volia molt.
Diuen que té carisma jugant...
Conecte molt bé amb la gent. Ara hi ha jugadors molt callats, molt reservats, que passen desapercebuts. Jo tracte de deixar la meua empremta i per això conecte més. La gent espera algo més quan jugue.
Creu que falta espectacle per part dels juagdors?
Això també fa que la gent desconnecte del trinquet. La gent s'ha modernitzat molt i el jugador pensa en anar, jugar, i tornar a casa. No flueix. Abans anaven, ho deixaven tot, feien un gran espectacle i després es quedaven amb la gent. Ara molts són com robots, funcionaris de la pilota. El contracte als jugadors suposa un avanç molt important per una banda, però per altra...
I d'on ve el seu caràcter tant calent dins de la canxa?
He heretat molt del geni de ma mare, que ve de família gitana, molt treballadora, amb molta personalitat. Jugant a pilota sempre me he desfogat del que no podia fer en altre lloc. Jugar era sentir-me com un torero. Necessite sentir eixa conexió amb la gent. M'agrada jugar, sentir-ho, i dir «vaig fer açò per al públic». Podia fer un quinze bo i brindar-lo a la gent. Si jo fora un espectador m'agradaria anar a vór0em.
Per què va tornar a la pilota amb 19 anys?
La meua iaia viu enfront del trinquet. Un dia vaig anar a vore una partida i em vaig motivar. Vaig dir-me que si entrenava un poc encara podia jugar. Vaig demanar al trinqueter que em posara i vaig començar com un aficionat més. Poc a poc, vaig començar a jugar en els trinquets de la Llosa, Bellreguard... I d'ahi als professionals.
O siga, que va començar de zero amb 19 anys...
Sí, després de cinc anys desvinculat per complet de la pilota. Vaig començar de nou. I em va costar.
Què va sentir quan es va proclamar campió de la Lliga i de l'Individual el mateix any?
Molta satisfacció després de molt de treball. Psicològicament no em va preparar ningú, sóc molt dur mentalment i jugue molt concentrat. El treball físic el vaig fer amb el meu preparador, amb el que vaig fer taekwondo en el poble durant set anys. Això m'ha donat molts recursos. La Lliga em va donar impuls per a l'Individual. L'únic obstacle era Waldo, però eixe any no va jugar per lesió. M'haguera agradat jugar contra ell. Haguera aprés moltes coses i l'haguera guanyat. Estic segur.
Ha tornat ara en condicions de recuperar la corona?
Enguany m'he vist per a guanyar, però per circumstàncies físiques no he pogut. No és excusa. Em veig per a recuperar la corona, però estic lluitant molt. Vaig estar mal del braç i ara estic amb una pubalgia. Estaré uns mesos per a recuperar-me.
Les lesions són la pitjor part de l'esport?
Em vaig fer a la idea. Seguisc tots els esports i sé el que passa. Caus lesionat i et deixen un poc de banda. Sents impotència per no poder jugar i no poder recuperar-te ràpid. Al no estar en el dia a dia et deixen de costat. Puc donar gràcies que hi havia gent, com El Zurdo, que no m'ha deixat mai de banda. Ell sabia que tornaria i que seria per a jugar com abans de lesionar-me. Ara he tornat amb bon nivell gràcies a l'ajuda de José Genovés i de Toni Astorgano.
Té algun referent en la vida?
Un en concret no. He agafat d'alguns algunes coses. Tinc un catàleg i de cada un agafe el que m'agrada. En el món de l'esport tinc ídols com Rafael Nadal, el millor esportista que he vist. I Paco Genovés, pel carisma. Ha sigut el més gran. També hi ha filòsofs, com Ortega y Gasset i «La rebelión de las masas». Tot aporta idees.
Li agradria un Marrahí II?
M'agradaria molt. Si tinc un fill o una filla li ensenyaré què és la pilota. Li posaré Youtube i li diré: «veges ton pare, era la revolució».
