Preguntes en la Federació sobre el nombre d'equips inscrits en les competicions tradicionals de galotxa, llargues o raspall. Es mostren satisfets perquè les xifres es mantenen més o menys estables. Els temps no són fàcils i els clubs retallen inclús en els gastos d'actualitzar noves llicències federatives. El problema, del que tot el món és conscient, és la nul·la incorporació de nous pobles o comarques que s'interessen en la formació de clubs i a participar en competicions oficials. Com pot formar-se un nou club en una població que té oblidat este esport des de fa desenes i desenes d'anys? Quin és el procediment que s'ha de seguir per a recuperar la seua presència social?
Es realitza un esforç considerable des de la Federació i de les institucions a favor de la promoció, en l'àmbit competitiu i en l'àmbit escolar. En els últims temps, la pilota femenina també creix exponencialment. Però no hi ha en els llistats nous pobles. Podem inclús lamentar la desaparició de clubs actius en molts llocs que en temps passats disposaven d'instal·lacions adequades. En la comarca de l'Horta Sud, per exemple, tenim els casos d'Aldaia, Alaquás, Mislata, Xirivella, Picassent i Silla. Aldaia, amb la seua pista inutilitzada, que va arribar a aconseguir el màxim guardó del trofeu El Corte Inglés. Xirivella, la pista del qual va ser escenari de diverses finals i que hui es troba abandonada. El mateix destí que la pista de Silla. Mislata, que va ser pionera en el Trofeu El Corte Inglés es va oblidar d'este esport de manera definitiva. Què dir de Picassent, campió en 1984 i 1985 del trofeu El Corte Inglés i hui d'esquena a este esport? Eixa és la realitat en una comarca que en temps passats era de les més actives.
Basta acostar-se a una final en el Trinquet de Pelayo, realitzar una enquesta per a comprendre que més de la mitat dels espectadors que assistixen procedixen de pobles on la pilota està de manera activa d'una manera o una altra. És molt rara la presència d'espectadors de localitats on este esport va quedar definitivament oblidat fa més de mig segle. En Pelayo jo no veig a ningú de Chiva, Burjassot o Turís, i en tots ells la pilota va estar molt present.
Recuperar la pilota només serà possible des de l'àmbit escolar. És d'agrair la reconversió del programa Pilota a l'Escola per a introduir en els centres de secundària l'organització d'un torneig entre els instituts interessats. Alguna prioritat hauria d'establir-se per a aquells centres que procedisquen de localitats que no disposen de club. Qui sap si des dels propis instituts podria alimentar-se la creació d'estructures sòlides. Idees poden haver-hi moltes. Molt de treball i no poca inversió seran necessaris per a augmentar la geografia d'este esport. Per a que el món professional puga sostindre's es necessiten nous aficionats, i perquè hi haja nous aficionats, gens millor que aquells que coneixen este esport de prop i ho practiquen des de menuts.
