Sona el telèfon. És dissabte de vesprada i queden poques hores perquè comence la partida. A l'altra banda de l'aparell la veu de Pedrito em diu que ell i Pedro ja es troben al punt de trobada, a Beniparrell, on hem quedat per emprendre la marxa cap a Pedreguer. Confirme que ja estic a punt i penje. Aquesta trucada marca l'inici del que promet ser una jornada intensa.
El ritual continua amb un café, poc abans d'agafar la carretera, que ens permet a tots tres mantindre el cap ben despert. Després, bromes, converses banals i comentaris divertits m'acompanyen durant el trajecte. Això fa que em relaxe i em lleva una part de la tensió que sempre m'acompanya a l'hora d'afrontar partides amb compromís.
Aquesta sensació de relaxació inicial, però, es converteix en una concentració màxima una vegada pose els peus al trinquet. Amb la rutina de preparar-me les proteccions de les mans comença per a mi la vertadera partida. És quasi com un «va de bo». Durant hora i mitja, em centre minuciosament en aquesta feina mentre compartisc l'espai amb el meu company Puchol II i els jugadors de l'equip rival, en aquest cas Marc, Pere i Tomás II.
La de dissabte va ser una vesprada freda, però aquesta circumstància no ens va impedir que començàrem fort. La veu de Raúl Ivars, el trinqueter de Pedreguer, va marcar l'inici de la partida i prompte vam aconseguir traure un parell de jocs d'avantatge. Vam fer el primer, des del dau, i el següent, al rest. La connexió amb el meu company va ser determinant per a fer-ho possible. I és que Puchol II té molta qualitat al rebot i això facilita que, en un trinquet com el de Pedreguer, trobe fàcilment la llotgeta als quinzes.
D'esta manera, una partida que en principi semblava complicada de guanyar es va decantar al nostre favor amb un marcador de 60-30. Malgrat que els rivals no van desplegar el seu millor joc, aquest resultat confirma que nosaltres rendirem a un alt nivell.
