La Lliga Bankia d'escala i corda ja coneix al primer equip finalista, el de Benidorm de Pere Roc II, Jesús i Carlos, que ahir es va imposar al representatiu de la ciutat de València de Soro III i Santi en la semifinal disputada en el trinquet de Pedreguer, que es va resoldre pel tanteig de 60-40. La confrontació va ser una meravella i es van imposar aquells que van estar capaços de mantenir l'excel·lència en el seu nivell durant més temps. Va ser quasi hora i mitja de disparar, restar, buscar la llotja, la careta, la mà roïna de l'altre o els peus; una partida de manual. I dins del recital conjunt que oferiren els cinc pilotaris, esment especial per a Jesús i Soro III, que van estar enormes.

Del mitger no es pot dir que va ser l'artífex de la victòria perquè la passada a la final va ser cosa de tres, però el de Silla va estar senzillament perfecte. Les seues rematades van ser constants, fortes i ben dirigides. I a més es va buidar en defensa, principalment per a cobrir la dreta de Pere Roc II, labor en la qual va obsequiar al públic amb un gran nombre de restades inversemblants.

Però cal incidir en el repartiment dels mèrits. Perquè Pere Roc II va fer un dau dibuixat, sempre al pou i a l'esquerra de Soro III. I quan calia jugar-se-la, ací estava el de Benidorm per a espentar com si fóra el quinze definitiu. Tot això amb l'afegit de passar l'impassable quan tocava defensar. I davant, Carlos va parar canonades i les va llançar per igual.

En la parella, Soro III va ser el de sempre en el moment d'alçar pilotes, si bé continua sorprenent per la facilitat amb la qual és capaç de tornar la vaqueta. No solament això, durant bona part de la partida va haver d'agafar la responsabilitat de fer el quinze perquè el trio evitava a Santi. En eixos moments semblava més que era un mitger en lloc d'un escaleter.Pel que fa al de Finestrat, en els primers jocs no va poder ajudar al seu company com haguera volgut perquè els rivals li la llevaven sabedors que a Pedreguer els podia fer una destrossa. I es va haver de buscar la vida per a ser protagonista, que ho va ser. La llotja va ser el seu recurs principal. I des del dau, la muralla o la careta. Això en atac. En la defensa va fer de mitger i punter per igual contra tres que no paraven de carregar.