11 de marzo de 2018
11.03.2018
Entrevista

Jesús Cebriá: "Quan un mitger vol lluir massa acaba perdent el 90 % de les partides"

«Al trinquet m´han dit allò de ´churret´. La pilota no és només per a la gent que parla valencià. És de tots», assenyala

11.03.2018 | 04:15
Jesús Cebriá: "Quan un mitger vol lluir massa acaba perdent el 90 % de les partides"

Finalista de la XXVII Lliga Bankia d´escala i corda. Jesús Cebriá (Silla, 35 anys) va guanyar la seua primera Lliga fa 15 anys,
en companyia de Núñez i Félix, en la seua estrena com a pilotari professional. En 2013 va tornar a assaborir el triomf jugant en parella amb Soro III. Ara, torna a la final del campionat, amb Pere Roc II i Carlos, després de brodar la semifinal a Pedreguer.

P ¿A qui prefereix per a la final?
R Si juguem com en la semifinal, podem guanyar a qualsevol. Ens té igual l´equip de Puchol II o el de Francés. Després, un trio té ventaja contra una parella, però Puchol II és un dels millors i Nacho esta fent-ho bé des de fa mesos. Amb el trio ens pegariem de tu a tu.

P Es veu guanyant la Lliga?
R Confie molt en l´equip. Cada partida ens compenetrem millor i estem traient el millor de nosaltres. Pere Roc II és un guanyador nat, l´impulsor de l´equip. Carlos i jo som més tranquils i ens hem compenetrat molt bé.

P Vosté ja ha guanyat dos finals de la Lliga. On està la clau?
R En les sensacions. Al vestidor no pots evitar els nervis després d´una setmana amb molta tensió. El teu cos i la teua ment es van preparant per a la partida. Cal saber controlar això i la pressió del trinquet ple. En quant ho controles, comences a disfrutar. És com si entrares en una bombolla i jugares des de dins.

P Han passat 15 anys de la primera final que va jugar...
R Ho recorde com si fóra ara. Acabava de complir 19 anys, jugava de punter amb Núñez i Félix. La primera partida que vaig jugar va ser contra els germans Sarasol a Pedreguer. Ningú confiava en nosaltres, érem els últims als pronòstics. Guanyàrem aquell dia i acabàrem sent campions contra Álvaro i Tino. Vaig guanyar la primera Lliga en la meua primera temporada. A partir d´ahí no m´he ne perdut cap.

P I en 2013 va ser campió en parela amb Soro III...
R Recorde la tensió. Més que la d´ara. Vam jugar dos semifinals i dos finals. Em vaig passar unes setmanes en les que mossegava. Hi havia molta tensió. És el que va passar l´any passat amb Soro III Pere Roc II, que van jugar tres partides.

P Prefereix la final a una partida?
R Sí. A morir. El que millor està eixe dia és el que guanya, sinó el jugador s´estressa molt. Es fa llarg.

P Com arriba a esta final?
R He treballat molt per estar bé. Porte mesos apretant i el dissabte passat vaig notar els resultats. Amb la Lliga en joc he tingut un parell de partides que no he estat massa bé, un poc sobrecarregat, pero de cara a la final em trobe molt bé.

P Amb 35 anys, en quin moment de la seua carrera es troba?
R Quant millor em trobava va ser quan vaig guanyar aquella Lliga, amb 30 anys. Ara em trobe mentalment bé, però amb el pas dels anys costa més recuperar. Ara cal cuidar-se més i preparar-se més. He baixat un poc de potència, però he guanyat en col·locació i experiència. Busques altres coses de manera inconscient. Tant de bo em respecten les lesions i aguante més allà dels 40.

P Hi ha molta competència entre els mitgers actuals?
R Estem ahí uns sis o set mitgers. Va per temporades, no hi ha un que destaque sobre els demés. Hi ha moments en que Javi està intractable, després és Félix, o Pere... Voldria ser número uno tot l´any, però no pots estar al 100% sempre. Va per temporades perquè no hi ha una diferència abismal entre els mitgers.

P Com va començar a jugar?
R Venia de jugar a frontenis i amb 14 anys vag decidir-me per la pilota. M´agradava molt el frontenis i em va costar. Vaig anar a l´escola de l´Eliana, on després em va seguir el meu germà Pablo.

P Ha de ser especial jugar amb un germà com a company...
R Clar, encara que, de vegades, la confiança fa que ens calfem massa.

P És un dels pocs professionals castellanoparlants. La pilota no deuria fer més per la integració dels castellanoparlants?
R Em trobe més còmode parlant castellà, encara que jugant, inconscientment, cante les jugades en valencià. M´han dit moltes vegades allò de «churret» al trinquet. A Grau també li passava. Ara ocorre menys, perquè era una etiqueta que et posava la gent major. La pilota no és només per a la gent que parla valencià. És per a tots. És de tots.

P És fàcil per a un mitger jugar amb una figura darrere?
R És facilíssim. Quan la demanen cal deixar-la passar, perquè saps que la faran bona. Cal centrar-se en la teua parcela i no anar arrere per a tocar-la. Vaig guanyar la Lliga amb Soro III perquè quan ell la demanava jo em tirava a terra. És el número uno i si la demana cal deixar-se-la. Quan el mitger vol lluir massa acaba perdent el 90% de les partides. El bon mitger deixa jugar al de darrere.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook