P Com són els primers dies després de la retirada?
REt telefona més gent. Aficionats, familiars, amics, gent de la pilota... T´agraeixen el que has fet en la teua carrera esportiva i algú estava enfadat i perquè no entenia per què ho he fet.
P I per què ho deixa?
R Són molts anys. Estava jugant a bon nivell i disfrutant, però poc de temps . Fas comptes i, de dotze mesos de l´any, et passes més temps lesionat o recuperant que del que estàs bé. Per a disfrutar tres mesos has de passar moltes penúries. I per ahí ve la decisió.
P No ha dubtat?
R Res. La decisió és ferma i portava temps pensant-la. No he dubtat. Per això estic content, perquè és un pas important, un canvi de vida i és millor que siga així.
P Han influït molt les lesions?
R Si no jugues a bon nivell et lesiones menys, però també disfrutes menys. Hi ha jugadors que baixen el nivell i estan més anys, però quan estàs en el més alt sempre vols seguir ahí. Si no, et vas desgastant. Jo m´he basat molt en el físic i, per això, he tingut més sobrecàrregues i lesions. En poc més de 20 anys de carrera ha patit del creuat del genoll i d´un despreniment del bíceps, amb dos quiròfans. No està gens mal.
P Entre les lesions i les distàncies geogràfiques pel fet de viure a Petrer, la seua carrera esportiva ha sigut una lluita constant contra les adversitats...
R Tots em deien que era molt «cabut». Em deien «no, no, no» i jo responia «sí, sí, sí». M´agrada posar-me objectius per complir-los, si no, no arribes a cap lloc.
P Què s´emporta de la pilota?
R Les persones que he conegut. Tinc a la meua família, però he fet altra parel·lela. Ahí estan Paco Amores (impulsor de la pilota a Petrer), Paco Genovés, Maria Luisa, José Genovés.... Els companys com Dani, León, Sarasol II... Però també els aficionats i les seus mostres d´estima. M´emporte tota eixa família.
P Amb quin moment es queda?
R L´Individual sempre ha estat el més especial. Va ser una dedicatòria. Era una aposta que havia fet amb mon pare, que va faltar molt prompte. Un dia el vaig prometre que guanyaria l´Individual. Era un promesa que tenia molts anys i vaig tindre el plaer de poder complir-la. El vaig guanyar per ell, per mi, per tota la família. La primera final la vaig jugar en 2004 i no ho vaig aconseguir fins el 2010. Agraïsc molt haver tingut l´oportunitat de guanyar-lo. Sense dubte, és el moment més bonic.
P És l´únic jugador de la província d´Alacant que ho ha aconseguit fins ara...
R La revolució de jugadors d´escala i corda que hi ha a Alacant ara no existia abans. Estava Feliu, Tato i algun mitger més, però restos no hi havia cap. Vaig tindre eixa sort, supose que després de la llavor de les escoles, dels municipis, de la Federació... Ara vénen jugadors com Pere Roc II, Francés, Ferrer, Giner de Murla i més que em deixe. Tots amb molt bones perspectives. Així que algú guanyarà, en breu, l´Individual.
P Francés és el seu hereu?
R Francés té qualitats per a parar un tren, impròpies de la seua edat. Amb 21 anys juga amb un temple i una seguretat... A la meua generació ens calia jugar moltes partides per cuallar-nos i els d´ara ho fan amb menys partides. Ell juga de totes les maneres. Li faltava un poc de força, però està agafant-la.
P Ha calculat quantes hores ha fet en el cotxe viatjant de trinquet en trinquet?
R Buf! Abans de Valnet jugàvem una barbaritat de partides. Un mínim de quatre a la setmana. Si vas multiplicant els quilòmetres...
P Amb qui ha compartit tots eixos moments a la carretera?
R Fins el 1999 amb mon pare, però va faltar sense poder disfrutar de l´època més exitosa. Després amb Paco Amores i també jugadors de la zona. He fet molts «transbordaments» amb els companys de Genovés. Pigat II, Sarasol II, Genovés II... Anàvem junts.
P Quin record voldria deixar en els companys del vestidor?
R Mon pare sempre em deia que havia de ser seriós. Alguns jugadors em tiraven cara tindre un caràcter massa seriós. Però, crec que per això sempre m´han respectat als trinquets. Sempre he volgut posar serietat en la pilota, perquè era el meu treball.
P Quins pilotaris jugarien la partida de la seua vida?
R Hi ha una partida que he jugat un fum de vegades i, casualment, en les temporades que millor vaig estar. Era la de Genovés II i Sarasol II contra Dani i jo. José té unes condicions fabuloses, amb més força que jo, amb una pilotada molt llarga. Per a guanyar-lo havia de fer la partida molt dura, cansar-lo. Era com un germà per a mi, però ens matàvem al trinquet. Era una barreja de sensacions molt estranya. Com a companys, he tingut de molt bons, però amb Dani tenia una química molt especial. No haviem de parlar, ens miràvem i sabiem com jugar. Era molt especial.
P Canviaria algun dels seus títols per a que Genovés II guanyara un Individual?
R Sí, clar. Ell ja el té en part. L´Individual és tot. Guanyar-lo suposa estar bé els 365 dies de l´any, perquè eres el campió. José ha estat molts anys jugant com el número u. No tenia el trofeu, però exercia eixe paper de número u.
P Ara que la deixa, creu que la pilota professional va a més?
R Esperem que sí. La Fundació està ja en marxa i la idea és que tot millore, com ho ha fet la part dels aficionats. Això ha de notar-se en el món professional pel bé de tots. Jo seguiré anant al trinquet.
P I ara què fara?
R Estic preparant les oposicions per al consorci provincial de bombers de València.
