10 de mayo de 2018
10.05.2018

Pelayo trenca les barreres

Una trentena de persones invidents i amb discapacitats viu l´experiència d´una partida de pilota

10.05.2018 | 10:25
Pelayo trenca les barreres

Vicente Martínez va treballar els últims 16 anys en la venda de cupons de l´ONCE fins que enguany es va jubilar. Ahir, amb les seues ulleres negres i acompanyat per la seua dona, va entrar per primera vegada al trinquet Pelayo de València. Vicente va poder tocar amb les seues mans el cos esfèric i artesanal de la vaqueta i les proteccions dels jugadors, també va escoltar el rebot de la pilota en els murs i va viure, des d´una posició privilegiada a l´escala, l´experiència d´una partida d´escala i corda.

«Com a valencià, açò és una experiència molt satisfactòria. La veritat és que no m´ho imaginava tan gran. Abans escoltava alguna partida en la televisió i sí que coneixia l´esport, però no esperava tanta protecció en les mans. Ara ho entenc, perquè amb el que pesa la pilota i l´impacte en la mà... És com una pedra, està molt dura», apunta Vicente.

Com ell, una trentena d´´exempleats valencians de l´ONCE (Organització Nacional de Cecs d´Espanya), amb els seus acompanyants, van conèixer de prop la història i les particularitats de la catedral de la pilota valenciana i van mantindre contacte directe amb la pilota. «És un homenatge a totes les persones que es van jubilar l´any passat en l´ONCE. Habitualment fem un dinar i tractem de compartir una activitat diferent, distinta, i estar tots junts. Enguany vam pensar que podria ser una bona idea vindre ací al trinquet per viure una exhibició de pilota abans de dinar. Han vingut persones amb ceguera, però també altres amb diferents discapacitats», explica Enrique Llin, el president de consell territorial de l´organització a la Comunitat Valenciana. «Hem de fer tots un poc per donar més difusió a la pilota valenciana i que així recupere l´esplendor», afegeix Llin.

L´experiència a Pelayo va començar ahir amb una xarrada introductòria sobre el joc de pilota, els seus orígens, les seues modalitats, la seua pràctica... Fredi, exjugador d´escala i corda i director del trinquet, va respondre les preguntes i els dubtes dels assistents, que van tindre l´oportunitat de palpar els elements més importants del joc. A continuació es va donar pas a una breu exhibició amb dos jugadors que van escenificar un mà a mà.

«La pilota és una cosa tan xicoteta... Pensava que seria un poc més gran. Ha de ser molt difícil encertar», diu Enrique Ribelles, també invident. «És la primera vegada que vinc al trinquet. Ho havia sentit nomenar, però mai havia estat», remata mentre hi ha una ovació als pilotaris després d´una bona jugada. Perquè, malgrat la foscor, gent com Enrique i Vicente van escoltar ahir la pilota, els jugadors, els rebots i els comentaris a l´escala. Van viure, encara que de forma reduïda, la tensió i l´expectació que genera la pilota quan vola camí del quinze.

Al fons de la canxa Javier Rovira observa la partida des de la seua cadira de rodes. «El meu iaio jugava molt i quan ell va deixar de jugar jo l´acompanyava a vore partides a Alginet. Per això conec la pilota. De fet, vaig jugar a frontó», destaca este veí de Benifaió. «La pilota és coneguda, és una cosa nostra i de tota la vida», somriu Rovira, amb 14 anys a l´ONCE a les seues esquenes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook