Abans de ser figura, Genovés també va ser jove. I també va començar a jugar partides amb els nervis a la panxa i la il·lusió als ulls. Les mateixes sensacions que ara viu la dotzena de joves pilotaris que hui disputarà les finals de les lligues Caixa Popular al trinquet Miguel Canya de la Pobla de Vallbona. Ells, com la resta de companys que no han arribat a les finals, són les mans del futur, la generació que agafarà el relleu d'un esport que els apassiona, malgrat que desconeixen si podran ser, algun dia, professionals.
A partir de les 17.30 hores, els primers en fer botar la pilota seran els finalistes de la categoria Promeses. Els més joves. D'una banda, el trio d'Àlex Tur, Hilari i Álex Catalán. De l'altra, l'equip de Yago, Natxo i Lluís.
«Volem disfrutar de la final, encara que els rivals estan forts i els nervis poden ser traïdors», diu Àlex Tur (Dénia, 19 anys), iniciat en la pilota amb 12 anys, quan es va quedar sense minuts en el futbol-sala. «El meu besavi jugava al carrer i vaig provar», afegeix el de la Marina.
Per davant d'Àlex jugarà Hilari (Beniparrell, 17 anys). «Mon pare era feridor i va anar ensenyant-me. M'agrada ser mitger perquè entre molt en joc. El meu ídol és Nacho, és molt tècnic», afirma.
A la punta estarà Álex Catalán (Onda, 17 anys), pràcticament un nouvingut. «Jo jugava a tenis, però havia de canviar d'escola i m'ho vaig deixar. Uns amics jugaven a pilota i vaig començar. D'això fa dos anys. L'any passat em van federar i ara estic ací. He vist poques partides de professionals, però qualsevol de Soro III o Puchol II...», explica Álex.
A l'altra banda de la corda els espera un trio dur. Yago (Castalla, 18 anys) acaba de començar a estudiar arquitectura, però somia amb jugar partides de professional a Castalla. «Era un referent i ara està tancat i ple de pols», apunta mentre mira al seu mitger, Natxo (Castalla, 16 anys), a qui va conèixer jugant al poble. «Som els que més juguem allí», somriu Natxo. Amb ells farà la punta Lluís (Agost, 17 anys).
«Tota la família de mon pare ha jugat des de fa generacions», comenta Yago, admirador de Francés, el jove finalista de la Lliga. Natxo, en canvi, es fixa més en Santi de Finestrat i aspira a ser professional. «Treballar fent el que més t'agrada... Voldria arribar ahí, encara que no es puga viure d'això», conclou.
Julio, el nét de Juliet d'Alginet
Després de les promeses serà el torn de la Lliga Dos, amb jugadors un poc més fets. Com Julio (Alginet, 20 anys), que arriba molt motivat. «Tenim opcions. Si ens compenetrem la sabem passar molt», analitza. Julio va apropar-se a la vaqueta al club del seu poble, amb companys com De la Vega, encara que ell ja porta la pilota en la sang. «Juliet d'Alginet és el meu iaio i la gent sempre el nomena quan em veu jugar. No note una especial pressió, però no crec que mai siga com ell», destaca Julio, que mentre juga i estudia a València també treballa al Puig.
El seu mitger esta vesprada serà Javi Font (Alfara de la Baronia, 20 anys). «Raül, el meu entrendor, em va dir de jugar al mig i ara m'agrada molt. Ho visc. No sé com dir-ho, pero és una passió des dels huit anys. En tots els llocs em diuen que tinc molta sang», riu el jove pilotari, enamorat de Dani de Benavites. «Em veig reflexat en ell perqué jo també sóc de col·locar-la», remata.
A la punta estarà Pablo Salvador (València, 20 anys) va acabar en la pilota pel campionat faller. Allí va conèixer el joc i fins ara. «De repent, vaig anar a vore totes les partides de Pelayo. Allí estava jo cada dijous i dissabte», assenyala Pablo, que va inscriure's al club de Borbotó i ara també toca el One Wall. «Són modalitats diferents, una és més nostra però l'altra t'obre la porta a conèixer gent nova», ressalta Pablo Salvador.
Els seus rivals seran Martí I, Álex Alandes i Nando. En el cas de Martí (Moncada, 22 anys), nebot de jugador, ja sap el que es aparèixer en primeres partides del dia a dia. «Vaig començar amb 5 anys a jugar al frontó i em va agradar», diu el pilotari del club de Faura.
Álex Alandes (Vinalesa, 19 anys) és un admirador de Grau. «Era com un superheroi per a mi. M'encantava vore-lo a Pelayo amb el meu iaio». El de Vinalesa indica que els professionals sempre els ajuden al vestidor. «Ens donen consells i sempre hi ha alguna broma. Molt de jaleo. Un vestidor sense jaleo no té essència», diu. «Hem agafat una època mala, en la que la pilota encara ha de modernitzar-se», reflexiona.
El punter serà Nando (Alfarp, 25 anys), que veu complicat arribar al professionalisme. «És una lluita molt dura del dia a dia», assegura. La lluita comença hui.
