Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La segona i penúltima vida del detectiu Larry Forlati

L’últim llibre de Felip Bens, ‘Toronto’, és una novel·la negra clàssica on ha rescatat al detectiu Larry Forlati deu anys després, un personatge que es mou a un ritme trepidant per les pàgines del llibre.

Felip Bens (El Cabanyal, València, 1969). German Caballero

Ara mai sabrem si Felip Bens fa d’editor per publicar-se o que gràcies al seu bon olfacte lletraferit escriu bones històries. Tant fa, perquè Toronto. L’exili de Larry Forlati (Drassana) recupera deu anys després al protagonista d’El cas Forlati. L’home que volia ser Marlowe (Drassana), en una clàssica novel·la negra on la ciutat canadenca juga un paper de protagonista secundari. Uns carrers que l’autor coneix molt bé.

Diu que «l’haguera recuperat abans, però que ha estat per petició popular perquè la gent que va llegir la primera part volia una segona». Toronto funciona també sense saber res de Forlati, perquè hi ha construït una trama clàssica que viatja entre el Canadà, Mèxic, Estats Units, Barcelona i València. Un relat molt més madur.

«La primera part era una ambició exagerada en l’àmbit narratiu -sosté-, amb molts personatges i subtrames, i ara he intentat ser més senzill, sense abusar de les subtrames, centrant l’interés en la trama principal, i m’agrada molt jugar amb les ciutats com a personatges secundaris».

Unes pàgines amb molt de sexe, drogues i rock’n’roll, com era «la vida de principis del segle XXI, potser ara tenim una vida més profilàctica perquè som més majors». Contra la biologia poc es pot fer, però els escriptors milloren com el bon vi, per això després de la festa se centra en l’amor. «Tota literatura orbita sobre l’amor, inclús les novel·les negres més potents», apunta. «Veníem d’una primera part on tota la tensió sexual i sentimental estava focalitzada en l’anhel de Violinda, i ara despiste un poc al lector perquè irromp un altre personatge femení molt potent».

Sobre l’atracció pel nord de bona part dels autors mediterranis, teoritza que és perquè «ens atrauen les ciutats més cíviques, mentre del sud la seua forma de ser més desorganitzada, però quan t’adones que vivim immersos en un caos urbà, polític i social, anheles el nord civilitzat».

I cap a Toronto ha fugit Forlati, amb una nova identitat, per sobreviure de la revenja de la seua pròpia família. Els famosos clubs de música i les passejades amb les bicicletes urbanes, acaben amb Forlati gestionant amb Renata la llibreria Niuru.«Com en moltes societats organitzades, la canadenca ha abastit un nivell de gestió social i econòmica envejable, però amb una paradoxa pel seu clima tan radical, amb una primavera magnífica i un hivern sempre nevat, sense poder fer vida en el carrer, i això en moltes ciutats del nord és una lliçó de vitalitat, amb una eclosió absoluta quan arriba el bon oratge». «M’interessa molt la geopolítica i com està influint el canvi climàtic. De fet en no res, nosaltres estarem fugint els quatre mesos de calor. Això fa que en el nord les ciutats són un espai de convivència i volia reflectir-lo».

Quan se li pregunta si s’ha fet més moralista amb la corrupció per l’edat, deixa escapar un sonor somriure i explica que «és un tema recurrent en les nostres societats mediterrànies, perquè tenim assumida una certa forma de viure mafiosa. Tant, que tots sabem que quan contractem algú, intentarà enganyar-nos. No m’he fet moralista, és que som hipòcrites, mirem altres societats, però, som incapaços de mirar-nos a nosaltres mateixa. Si la societat és així, com no seran els polítics que les governen».

La ficció permet una galeria de personatges única, i quan li comente amb qui gaudeix més des del punt de vist creatiu, raona que «amb tots, però des del punt de vista narratiu ho passes millor perfilant un tipus que està en les teues antípodes, això és fascinant». Reivindica que en la seua parcel·la d’escriptor intenta disciplinar-se, «i ara estic treballant en un tema molt més personal, diferent del que estic fent ara, però, amb Toronto he intentat fer una novel·la canònica des de la llibertat, però no em tanque a explotar altres vies narratives».

Admet que Drassana s’ha consolidat com editorial «perquè som molt autocrítics en el que fem. Quan començarem en 2014 no pensàvem que anàvem a intervenir tant en el que publiquem». Sobre l’èxit de l’editorial defensa que volien conquistar nous públics homologables en qualsevol altra literatura, «i en això estem». El llistó està alt, n’és conscient, «però és un repte. Toronto ha estat en cua d’espera uns anys, on hem publicat novel·les estratosfèriques». No desmereix.

Sobre una tercera part protagonitzada per Forlati anuncia «que es presta a una tercera entrega, per tant supose que sí, que anem cap a una trilogia».

Compartir el artículo

stats