La polèmica de la faldeta m'ha fet recordar quan jo vaig entrar a la banda, fa 40 anys. Encara manava Franco. Ens férem l'uniforme que ja estava triat, encara que a moltes de nosaltres ens agradava més la gorra de plat que duien ells.

El nostre barret de soldat, millorat a la vista per ser blau, no deixava de ser lleig i incòmode, i, a més, incrementava la semblança «militaronga» de la banda. Quan feia fred, algunes de nosaltres es posàvem pantalons, i no passava res.

Després han anat passant moltes coses.

L'uniforme ha anat canviant i perdent l'aire militar, al temps que nosaltres també canviàvem. Demanàvem igualtat a tots els nivells. Moltes de vosaltres haureu anat a manifestar-vos amb les mares el 8 de març des que éreu xicotetes.

Segur que heu fet a l'escola i a l' institut treballs sobre els drets de les dones, el dret a la igualtat. Segur que heu parlat del dret a decidir, i us heu manifestat quan heu vist que s'atemptava contra els vostres drets. Allò millor de la banda és fer música junts, però també compartir moltes altres coses. Conèixer gent molt diferent i amb idees i comportaments diferents als que tu tens. I respectar a cadascú.

És interessant i enriquidor. I tan divertit! L'uniforme no és més que un drap que ens posem per crear uniformitat, per tal que la nostra atenció no es centre a la vista, ja que el sentit principal és l'oïda, que trasllada unes simples vibracions al cervell i allí es produeix la meravella: la música transportada a tot el cos, entrant a l'ànima.

Teniu moltes coses encara a dir:

Podeu preguntar-vos, com molta gent al poble, com és que hi ha tants músics del poble tocant en altres bandes i no en la nostra.

Per quin motiu es divideix en comptes de sumar?

Està clar i delimitat el paper de cadascú en la Societat Artística i Musical? Teniu realment veu els músics i músiques de la banda?

No teniu res a dir dels estatuts i reglaments d'èpoques remotes que no són dignes del segle XXI?

El que heu votat no serveix de res. No. No és votable allò que vaja en contra dels drets aconseguits, de la llibertat d'una persona que simplement vol anar amb pantaló, no obligar-vos a vosaltres a portar-lo.

No us instal·leu en una posició cavernícola sense sentit. Sumeu.