Podem dir en certa mida que hem tingut sort del fracàs urbanístic del PP. A hores d´ara tindríem el terme assolat amb urbanitzacions a mig fer, a mig habitar i amb un problema seriós per al municipi.

La seua proposta d´inici ja era un error en sí, si parlem de sostenibilitat i vertebració social, encara que aquestos conceptes no li són propis al PP. Plantejar un urbanisme dispers amb diversos nuclis urbans augmenta el cost dels serveis municipals€ i deixa sense sentit qualsevol projecte de consens per a tindre un model de ciutat adaptat al context actual.

És necessari tindre un model de ciutat? Doncs no podem seguir a expenses dels agents econòmics en exclusiva sense cap aposta ciutadana. Al cap i a la fi són eixos agents els que posen directa o indirectament als alcaldes del PP.

Si volem avançar democràticament, seria més que interessant buscar la fórmula per eixir-se´n del pensament dominant, on l´opinió i interessos dels agents econòmics tenen un pes excloent respecte dels interessos cívics, la qual cosa no significa que l´exclusió siga a la inversa. No; els dos interessos són complementaris, les empreses estan per donar servei i generar llocs de treball i l´Ajuntament per a optimitzar els recursos públics i augmentar la qualitat de vida de les persones que habiten la ciutat.

A hores d´ara la unilateralitat del govern municipal del PP aporta ben poca cosa€ Continuem tenint els mateixos problemes de sempre. Un transport públic anacrònic, un hipercentre urbà que pareix que estiga renyit amb la resta de la població, deficiències en la mobilitat de vehicles a motor, deficiències en l´accessibilitat dels vianants, maltractament de zones comercials, cap planificació en jardineria i massa arbòria... Només en aquesta qüestió caldria multiplicar per set o vuit els arbres existents, en cas de trobar-los, perquè la majoria dels carrers d´Alzira no en tenen cap. Ciment sí, arbres no. La qual cosa significa que els mesos d´estiu els carrers d´Alzira són un forn.

Això sí€ Molt de màrqueting: Alzira guapa, Jo sóc d´Alzira, Alzira night i uns quants xovinismes barats més. Però no.

Un nou govern hauria de centrar-se en uns conceptes bàsics: Caldria un estudi i planificació per a multiplicar i implementar tant el nombre d´arbres als carrers com la seua diversitat predominant, segons els llocs, els de fulla caduca per tindre ombra a l´estiu i sol a l´hivern. La segona qüestió tractaria d´encarar l´urbanisme cap a la idea de donar als vianants major protagonisme respecte al trànsit. Augmentant les zones de vianants i l´accessibilitat i seguretat als vianants. Caldria agafar el tema dels aparcaments com una eina pendent i donar solucions a curt, mig i a llarg termini.

Una altra qüestió seria la concepció de les zones comercials com un tot, és a dir, com un centre comercial obert o una arteria comercial vertebrada i tractada com un eix social de comunicació i comerç.

I com no, la inclusió de forma definitiva, del principal recurs econòmic, vital i paisatgístic com és el Xúquer. Un riu que plora perquè Alzira li ha girat l´esquena.