20 de octubre de 2015
20.10.2015

75 anys de la imatge de la patrona d'Alzira

19.10.2015 | 21:58
75 anys de la imatge de la patrona d'Alzira

Hui dimarts es complix el 75é aniversari de l'entrada a Alzira de l'actual imatge de la seua patrona, la Mare de Déu del Lluch. Eixa talla, que va substituir l'antiga, de finals del segle XVII, destruïda uns mesos abans de començar la Guerra Civil Espanyola, va ser beneïda el 19 d'octubre de 1940 a l'església de sant Martí de València pel qui fou arxiprest i retor de santa Caterina d'Alzira, José Maria Vinat Collado, i traslladada a l'endemà a la nostra ciutat.

La benvinguda que Alzira li tributà a la seua patrona resta enregistrada en les cròniques de l'època, que assenyalen que en aplegar al terme municipal el vehicle que traslladava la talla des de la capital, per la carretera de Corbera, ja anava rebent les mostres d'afecte i l'homenatge dels alzirenys que, pel que sembla, l'havien trobada a faltar durant aquells tres anys.

El pas per la barriada de l'Alquerieta va ser triomfal així com la recepció que li tributà el poble que l'esperava a l'inici del carrer del Doctor Ferran. La imatge va ser duta, primer al temple de sant Joan Baptista, on es va cantar una salve, i, després, al de santa Caterina, que resultà insuficient per a contindre la gran multitud de gent que va assistir a l'acte.

En el principal temple de la ciutat es van cantar els gojos de la Mare de Déu que s'havien anat repetint durant el trajecte i un frare caputxí va entonar una oració com a salutació i ofrena a la Verge. Des d'allí la Moreneta va ser conduïda a la Casa Consistorial. I en la Casa del Poble, en la casa de tots, va romandre per espai de quasi un any, mentre s'habilitava convenientment el seu altar en el santuari.

La imatge de la Mare de Déu que presidix el cambril del Reial Santuari que els alzirenys li van dedicar en la Muntanyeta del Salvador és obra d'un dels millors imatgers valencians del segle XX, Antonio Ballester Vilaseca, premi nacional d'escultura l'any 1935, autor dels pasos processionals de l'Oració de Jesús en l'hort i del Sant Sepulcre de la Setmana Santa d'Alzira i de la Immaculada Concepció de l'església de santa Caterina, sens dubte les millors obres d'art que poseïm al nostre poble.

Ballester, militant comunista, que va ser un home fortament compromés amb la II República Espanyola, d'idees fermes, al qui vam conéixer personalment fa anys, va construir per a Alzira, per atzars del destí, i també, cal dir-ho, per la seua amistat personal amb un notable alzireny, metge de professió, que poc després seria alcalde de la ciutat, també com a mena de «redempció» (havia purgat uns mesos en la presó de sant Miquel dels Reis, després estigué en llibertat condicional i hagué de patir l'exili) una magnífica talla que hui forma part, com una de les millors peces artístiques, del patrimoni històric i cultural dels alzirenys.

Ballester formà part del nucli d'escultors republicans, amb Badía, Boix i Pérez Contel, entre altres, que trencaren amb el cànon acadèmic de Marià Benlliure en connectar amb les avantguardes europees.

El conjunt escultòric, que ara complix 75 anys, realitzat en fusta de pi de Suècia, està conformat per la Mare de Déu i el Xiquet Jesús i per un núvol i dos àngels. La Verge mesura 50 centímetres i els àngels 35 cms. Ballester, en paraules del catedràtic d'Història de l'Art alzireny, Bernat Montagud «logró una pieza maestra dentro de la imagineria mariana, más bella, airosa y etérea que la originaria». L'artista per a realizar-la es basà en els apunts que de la imatge havia fet l'any 1931 el pintor Teodor Andreu.

Des de fa 75 anys eixa imatge de la Mare de Déu del Lluch rep la consideració dels alzirenys que aconseguiren la seua coronació canònica ben aviat farà 50 anys i que el seu patronatge popular sobre la ciutat, almenys des de 1835, es fera efectiu ja fa 37 anys.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine