Algú conciutadà m'ha dit si se m'havia acabat la imaginació, ja que feia temps que no feia articles sobre Carlet. Evidentment, sempre és afalagador saber que algú em llegeix i, a més, té raó.

La realitat és que, com diuen els caçadors, estic un poc a «l'uait» espectant a veure com es desenrotllen els esdeveniments. Però aquesta actitud no em fa oblidar les meues velles «manies» sobre el funcionament de la democràcia local, així com no oblide determinats objectius polítics que durant anys he defès.

En aquest sentit, cal recordar que, després de 20 anys de governs del PP, segueix pendent de fer-se (i mira que ho prometeren vegades) el desviament de la CV-50 al seu pas per Carlet. És una reivindicació que no devia caure en l'oblit i que deuria fer-se realitat. Les raons, per conegudes, no deixen de ser menys importants. Fonamentalment per la contaminació atmosfèrica i acústica així com per la perillositat que suposa la gran quantitat de vehicles de tota cilindrada i càrrega que circulen. En aquest sentit cal significar que una de les principals causes de mort està la contaminació atmosfèrica. Així, Ecologistes en Acció, en un informe referent l'any 2014, denunciava que en l'estat espanyol es produïen 27.000 morts prematures a l'any a causa d'aquesta causa.

Per altra banda, està el tema de la transparència municipal. Segons he comprovat, la web de l'ajuntament segueix, almenys en allò que respecta a la informació pressupostària (econòmica) tan deficient com abans. En el descàrrec del govern actual podem dir que encara podria ser prompte per emetre un judici, ja que no porten ni un any però, si ho accepten, els donaria un consell: entren a la web de l'Ajuntament de Lorca i la copien.

Respecte a altres qüestions, com la revista «Ciutat de Carlet», aquesta devia canviar radicalment per convertir-se en una revista d'informació local d'actualitat i no mediatitzada per l'ajuntament. Deixar de ser un mitjà de publicitat de l'activitat municipal repleta de fotografies de les autoritats locals. La democràcia és el govern del poble i no un despotisme il·lustrat propi d'altres segles!

Per últim, caldrà veure com s'afronta la renovació del patronat i de la tasca de la Fundació Caixa Carlet per comprovar si hi ha voluntat de convertir-la en una entitat realment independent no com, aleshores, ha ocorregut que estava controlada pel PP que la convertí en una regidoria més de l'ajuntament. Carlet és, possiblement, l'únic poble, almenys, del País Valencià, que té un instrument (no subjecte a les regles del mercat sinó sols a la prudència i bon criteri dels seus patrons) tan important de desenvolupament local, en tot el que aquesta paraula implica. Es a dir, creixement i progrés.