Es vosté dona? Doncs tinc una mala notícia. Si té la sort d'estar ocupada, el més probable és que deixe de cobrar el seu salari brut anual a partir del mes de novembre. Això sí, treballarà fins al 31 de desembre i regalarà dos mesos de la seua força de treball. En canvi, pot respirar alleujat si és home: seguirà percebent íntegra la seua nòmina fins a finals d'any.
No és que m'haja tornat boja, ni que m'atrevisca a fer prediccions catastrofistes basades en la temuda tercera fase de la crisi amb la qual els poders econòmics atien la por estos dies. Es tracta de les dades oficials de la Unió Europea sobre la bretxa salarial entre hòmens i dones, una ferida sagnant en la lluita per la igualtat que tant propugnem i tan poques vegades practiquem en tots i cadascun dels àmbits socials.
El salari dels hòmens espanyols és un 19,3 % superior al de les dones, mentre que a escala europea eixa diferència se situa en el 16,3 %. Malgrat que existix legislació europea per garantir la igualtat salarial, la mateixa Comissió Europea assegurava a finals de l'any passat que els Estats membres es passen 'pel forro' —disculpeu l'ordinariesa— eixes directrius.
Demà celebrem el Dia Europeu per la Igualtat Salarial. Un dia que passarà amb més pena que glòria. Després d'anys de crisi on tots els actors socials s'han vist colpits per les polítiques d'austericidi, sembla que la igualtat salarial entre hòmens i dones és una reivindicació que ha quedat en un segon plànol. Heus ací altre dels efectes col·laterals de les polítiques de la dreta: alentir determinades demandes socials.
El perjudici que les dones cobren menys salari que els hòmens es perllonga al llarg de tota la seua vida: menys sou quan estan en actiu, menys prestació per desocupació si es queden a l'atur i pensions més baixes quan es jubilen. De mitjana, les dones tenen un 40 per cent de pensió de jubilació menys que els hòmens, són majoria en les pensions mínimes i no contributives i més del 60 per cent d'elles, si descomptem els complements a mínims, perceben menys de 600 euros al mes de pensió de jubilació. Treballem el mateix, estem igualment preparades —de vegades fins i tot més— però seguim infraremunerades en ple segle XXI.
La bretxa és especialment sagnant a l'empresa privada. Però els poders públics també tenim les nostres responsabilitats. El Partit Socialista ha proposat l'aprovació d'una Llei d'Igualtat Salarial. A parer meu, seria una mesura encertada que eixa fora una de les prioritats en matèria d'igualtat del futur Govern d'Espanya.
I eixa normativització ha d'obligar-nos, entre altres coses, a què les Administracions públiques no contractem amb aquelles empreses que no complisquen amb esta obligació. Si no ho fem així, estarem fomentant indirectament la discriminació salarial de les dones.
L'Ajuntament de Cullera, a través de la regidoria d'Igualtat, hem decidit sumar-nos a esta commemoració amb una modesta campanya de conscienciació. Entre altres accions, des d'esta nit la nostra Casa Consistorial s'il·luminarà de malva per fer palés que les dones seguim sent explotades en este autodenominat Estat del Benestar.
Què podem fer des d'un municipi menut com el nostre, es preguntaran molts. Doncs mantindre viva esta flama. Se sol dir que el moviment d'una papallona a Hong Kong pot provocar una turmenta a Nova York. No som un gegant, però els xicotets gestos provoquen grans moviments. No deixem que la bretxa seguisca oberta.
