A hores d'ara no es pot negar la necessitat de potenciar i afavorir el dret de xiquets, xiquetes i adolescents a participar en tots els àmbits de la seua vida. Havia de ser per pura lògica, però també perquè ho diu la Convenció dels Drets de la Infància, ratificada per l'Estat Espanyol, i la legislació espanyola en diferents normatives.
Quan parlem i escoltem sobre la participació d'infants i adolescents ens hem de referir a la necessitat de que donen la seua opinió en tots els àmbits i en totes les qüestions que els incumbeixen, des de la família a l'escola i al municipi o a l'associació esportiva. És clar que la responsabilitat final sobre l'educació a casa, les decisions a l'escola o els projectes municipals la tindran els pares, el professorat o els responsables polítics, però sense defugir la consulta, la negociació i la gestió de comptes en cada nivell als xiquets, xiquetes i adolescents.
És evident que no haurà de fer-se igual amb un xiquet o una xiqueta de tres anys o de quinze, perquè la responsabilitat personal no és la mateixa, ni com entenen el món, com expressen les seues opinions o se'ls ha d'informar sobre la decisió presa. Però tant als tres anys com als quinze anys tenen coses a dir en allò que els concerneix i, a més, cada procés negociador o de presa de decisions és un esgraó en el seu aprenentatge com a persona i en l'exercici dels seus drets ciutadans.
Participar és un dret que han d'exercir en viure cada moment i en aprendre a viure per al futur, en una dialèctica constant entre assumir responsabilitats sobre la pròpia vida i el compromís amb la col·lectivitat. L'aprenentatge de la participació de les persones ha de començar des del principi, des de menuts a casa, a l'escola, al carrer, a la falla, al club...
Consells d'Infància i altres formes de participació. A banda de dignes excepcions, aquest no ha estat un objectiu als ajuntaments a banda de —si de cas— d'utilitzar les xiquetes i els xiquets com a garlandes als actes municipals o florers a les taules de l'alcaldia. Els Consells d'Infància venen d'ajuntaments que ja es prenen més seriosament el paper d'infants i adolescents en la vida local del present i del futur. Hem de tindre en compte que les xiquetes i els xiquets han de viure —i, de vegades, patir— el present, però també el futur que es va creant des de les decisions de cada dia. Per açò, cal que aprenguen a decidir sobre el seu futur des de la vivència del present i en cadascun dels àmbits de la seua vida.
Es parla de Participació Infantil i automàticament pensem en Consells Municipals de Xiquets i Xiquetes, Consells de Participació Infantil... Però, un Consell d'Infància és només una de les maneres en que es pot fer que les xiquetes, xiquets i adolescents participen en el municipi, un instrument perquè els xiquets i les xiquetes estiguen presents de manera institucional en l'agenda municipal, que se'ls tinga en compte i que, institucionalment, estiguen; que se'ls permeta i facilite opinar, aportar i avaluar en els programes d'infància i en tots els altres. Però, a banda dels Consells d'Infància han posar-se en pràctica altres mecanismes de participació infantil al municipi.
Si observem com es creen i desenvolupen els Consells d'Infància veurem que els centres educatius solen tindre un paper important. Però, a més, el fet de fer les eleccions a conselleres i consellers infantils des dels col·legis i instituts i, fins i tot, reunir-los en horaris escolars fa que es barregen els objectius, els àmbits i les responsabilitats escolars i municipals. És clar que l'escola ha d'atendre a les necessitats de participació de l'alumnat, sí, però com a alumnat, en relació a la realitat educativa i exercint els drets que com a escolars tenen dintre i fora del centre. Ha d'haver, i hi ha, estructures participatives als centres escolars: assemblees, delegats, consells escolars i s'han de posar a l'abast de l'alumnat des de ben xicotets, en un aprenentatge de la participació i el compromís amb el col·lectiu. Però no ha de confondre's la participació al municipi amb la participació al col·legi o a l'institut. Cada àmbit té unes característiques, unes necessitats i uns objectius, sense que hagen d'interferir-se ni col·lidir sinó, ben al contrari, complementar-se.
Mecanismes participatius.
Cal posar en marxa Consells de Participació Infantil en cada poble trobant el millor model de funcionament que els permeta que intervinguen en els processos de decisió i col·laboren a dissenyar els seus espais, les activitats adreçades a elles i a ells i a reflexionar sobre les seues inquietuds i necessitats. Caldrà trobar mecanismes participatius en tots els àmbits on es mouen, ja que no hauria de valdre buscar-los les activitats més divertides, les millors solucions als seus problemes o cobrir les seues necessitats, sense demanar-los l'opinió, negociar sobre els seus interessos i respondre'ls sempre a les seues propostes, explicant-los les raons de les decisions.
Uns infants que aprenen a participar seran uns jóvens i uns adults participatius i compromesos amb l'entorn i amb la societat. Per això, caldrà facilitar-los l'aprenentatge de la participació amb uns adults que hauran de tindre-ho clar, de saber com i sense por de donar la veu als més menuts. Al contrari, hauran d'aprofitar-se'n de la seua innocència, de la seua saviesa, de la seua generositat i de senzillesa de les seues solucions a vells i nous problemes, abans que estiguen mediatitzats per altres interessos i maneres de viure des de plantejaments adults però, de vegades, poc adaptats als seus interessos reals.
Una societat que done la veu i faça cas als menuts és segur que serà una societat més justa i a l'abast de totes les persones perquè, la veritat, és que solen tindre menys prejudicis i estar més a prop de la realitat.
