A primers de març de 2015, Ignasi Gironés Guillem, potser l'historiador que més sap sobre el tema dels morisquets valencians, em va suggerir la possibilitat de col·laborar amb un equip disposat a fer un estudi per donar a conéixer la situació tan dramàtica en què es troba Berfull. I això davant l'aparent inactivitat de particulars i administració, i amb la finalitat d'afavorir que hi haja alguna pressió social en defensa d'aquest antic poblat morisc de Rafelguaraf declarat Bé d'Interés Cultural; tot, en definitiva, per aconseguir salvar el llogaret i que no es transforme en el que jo vaticinava fa divuit anys en la novel·la «Adéu a Berfull»: un muntó de pedres, unes ruïnes del passat.
Uns dies abans del suggeriment, a finals de febrer, un parell d'hereus de Berfull -un d'ells arquitecte tècnic i l'altre notari- es presentaren a l'Ajuntament de Rafelguaraf per entrevistar-se amb l'alcalde, Edelmiro Navarro, i el secretari de la corporació, Paco Murillo. Volien saber què pensava la corporació respecte a les donacions manifestades -entre febrer i març de 2010- per altres hereus de Berfull de les seues parts respectives del poblat, tot i que encara no s'hagueren traslladat aquelles voluntats a escriptura pública. Cosa, aquesta última, a la qual ja no estava disposat l'ajuntament, entre altres coses per la demora per part de la Generalitat Valenciana respecte els pagaments d'una ajuda del pla Ruralter-Paisajes 2010, i davant la impossibilitat de fer front a la rehabilitació de Berfull a càrrec del municipi; coses que feren en el seu moment que l'ajuntament renunciara a l'esmentada subvenció, i que en el ple de 31-III-2015 es revocara el poder atorgat a l'alcalde en 31-III-2010 per a l'acceptació de la donació de les cases del Senyoriu de Berfull i altres extrems.
Per la seua part, aquells dos hereus anunciaren la possibilitat que un grup inversor destinara els diners suficients per a la rehabilitació del llogaret fent una urbanització residencial per a jubilats i pensionistes noruecs, i esperant que en qüestió d'uns quants mesos es confirmara la notícia. Com és natural, ha passat un temps en què a les persones a qui ens preocupa la desaparició de Berfull ens pareixia que s'haguera obert el cel, i començàrem una altra vegada a il·lusionar-nos pensant que la recuperació de l'antic poblat morisc arribara a bon port. Però? han anat passant dies, setmanes i mesos, i la realitat és que la cosa no tira endavant.
Cal dir també que ja he manifestat en anterior ocasió (Adéu al poblat medieval de Berfull; Levante-EMV, 14-XII-2012) que el poble de Rafelguaraf, a través dels seus representants públics i altres particulars, s'han manifestat en favor de la recuperació de Berfull. Però fins ara, dissortadament, les coses no han tingut l'efecte desitjat més enllà que fóra declarat BIC i que s'hi interessaren algunes institucions culturals. Ha faltat més implicació per part dels rafelguarafins i les rafelguarafines? A mi em sembla que no. Perquè a diferència del cas de la vil·la romana dels Alters de l'Énova, en què molts veïns i veïnes arribaren a manifestar-se en la seua defensa, ací, en canvi, hi ha un aspecte molt important a considerar. I és que Berfull és una propietat privada com tothom sap, i com molt bé li recordaren a l'alcalde l'aparellador i el notari hereus de Berfull en la reunió citada de febrer de 2015.
Però, pel que fa als hereus, quines són les darreres novetats a hores d'ara? Doncs bé, a finals d'aquest mes de maig passat l'Alcaldessa de Rafelguaraf em diu que fa poc ha tingut una entrevista amb l'arquitecte tècnic hereu de Berfull. I aquest li ha dit que, efectivament, aquell primer grup inversor se n'ha tornat arrere. Però que ara estan en negociacions amb un altre grup inversor i, alhora, gestionant amb la Conselleria de Cultura la possibilitat que es revise en part la declaració de BIC; amb la qual cosa sembla que hi haurà més possibilitats de tirar endavant amb un altre projecte no sé fins a quin punt més o menys semblant al primer.
Per altra banda, des de les eleccions autonòmiques de maig de l'any passat hi ha al capdavant de la Generalitat Valenciana un Consell que diuen progressista, format pel PSPV, Compromís i Podemos. D'alguna forma es pot dir que en haver un nou govern hi ha una nova il·lusió, una nova esperança. De manera que, sent així que el poble de Rafelguaraf no té ni mitjans ni obligació de fer front a tal obra, tenint en compte que els nous responsables polítics prompte farà un any que estan al capdavant del Consell, i considerant l'estat de la qüestió a hores d'ara, em pregunte: ¿què fa la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport per Berfull? El Consell no pot accelerar al màxim les gestions que calguen abans que Berfull s'assole per complet?
