16 de octubre de 2016
16.10.2016

Les festes de carlet

16.10.2016 | 00:44
Les festes de carlet

No és la primera vegada que faig referencia a les FESTES (no sé si adjectivar-les majors o patronals, ja que, malauradament, es confon, obviant el manament de laïcisme social contingut a la CE) de CARLET, posant de manifest que les mateixes són conegudes per dos esdeveniments. Per una banda, les revetlles o «berbenes» que duren fins a les huit del matí de l'endemà (quin martiri per al veïnat, si no té una segona residència on traslladar-se) i, en segon lloc, la cavalcada.

De les revetlles, tot indica, que segueixen sent espectaculars, almenys així ho confessa la majoria que desfruita d'elles, però de la cavalcada, enguany, es pot dir que ha superat tots els límits de coentor. Ni una sola de les carrosses participants podria dir-se que obeïa a la «tradició» artística i que, per tant, valgues la pena veure. L'opinió ha sigut unànime, «no ha valgut res».

Donada aquesta situació, conseqüència, en primer lloc, que les condicions socials del poble han canviat i, aleshores, els possibles participants l'únic interès que tenen és desfilar pel carrer mig disfressats, cantant, ballant o bevent, i no volent (o no podent) dedicar el seu temps d'oci a fer una carrossa que supose tindre una idea i traduir-la a tapissos de paperets. En definitiva, «treball» (la gent ja està prou «pegada», com per perdre temps d'oci) En segon lloc, donat l'empitjorament que anat produint-se de forma continua any darrere any, la manca d'una política municipal que tinguera per finalitat recuperar la qualitat artística de la mateixa i que, en definitiva, valgues la pena veure's.

Cal recordar que en CARLET hi havien persones, «artistes», que dissenyaven, i feien carrosses amb l'ajuda de colles d'amics i amigues, i als que des d'ací voldria rendir homenatge com eren Roselló, Jesús David, Juan Martínez i Montserrat. Aquests cada any intentaven sorprendre a la ciutadania «construint» verdaders monuments artístics.

Si el diagnòstic és encertat, caben dues situacions. O donar-la per perduda o intentar recuperar-la. Si es vol recuperar pareix necessari que des de la societat civil (associacions, empresàris, etc.) s'involucren així com de des les institucions públiques es prenguen mesures, amb la finalitat de fer carrosses d'una certa qualitat artística així com, igualment, recuperar la «dignitat» de l'espectacle. I quan parle de recuperar la «dignitat» de l'espectacle em refereix a què no és tolerable, almenys des de fora aquesta impressió dóna, la quantitat d'alcohol que en la mateixa es consumeix i no sols per persones adultes (possiblement, aquesta circumstància sempre s'ha donat en major o menor mesura). Però, ho deixo ací!

En aquest sentit, si hi ha voluntat de recuperar la festa, una mesura pertinent podria ser aprovar un reglament que regulés les condicions de participació. No tots i de qualsevol manera poden eixir a desfilar! És necessari posar, almenys, unes mínimes condicions en els desfressos i en les carrosses així com, podria ser interessant, obligar-se a inscriure's prèviament en un registre públic municipal així com presentar una mínima «memòria» de les característiques dels desfressos i de les carrosses (evidentment, no estic proposant una «censura prèvia», sinó una valoració artística feta per entesos en la materia). En definitiva, aprovar un reglament que organitzés el desenrotllament de la cavalcada en tots els seus aspectes més essencials i imprescindibles per a un bon desenrotllament de l'esdeveniment (són idees).

Per últim, ares de hui, en CARLET hi ha uns quants artistes plàstics molt bons als quals, i des de les instàncies oficials s'hauria de proposar (i finançar) el que presentaren projectes de carrosses fora de concurs, a l'igual que es fa a les falles en València on l'ajuntament finança una bona falla a càrrec del pressupost municipal.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine