A tots els alcaldes i alcaldesses de la Ribera del Xúquer:
Fa uns dies vaig assistir a la casa de la Cultura d'Alzira a una taula redona per parlar de la mobilitat a les dues comarques del Xúquer (Ribera Alta i Baix). Allí es varen reunir pràcticament la totalitat d'alcaldes i alcaldesses dels voltants del Xúquer i el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, amb la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Mª José Salvador, el subsecretari autonòmic Francesc Signes, i el director general de Mobilitat, Carlos Domingo. Es tractava de xerrar sobre les infraestructures de transport per a la mobilitat global de la comarca. Com no, es va parlar quasi tot el temps dels transports públics (autobusos, rodalies de de Renfe, FGV), de les necessitats de noves i millores de la xarxa de carreteres (per al transport motoritzat privat) i, molt poc, de les vies verdes i carrils bici com a mitjà de transport quotidià.
Vaig prendre bona nota de tot el que allí es va parlar, ja que cada alcalde va tenir el seu torn de paraula i els representants de la Conselleria hi varen respondre a cada tema amb detall. Vaig trobar a faltar que es parlés més de la mobilitat no motoritzada, ja que tan sols es va reivindicar la recuperació com a Via Verda de l'antic ferrocarril de Carcaixent a Dénia i d'una ruta de l'aigua que uniria Alzira i la comarca de l'Horta Nord mitjançant el camí de servici del canal Xúquer Túria. Tan sols l'alcalde de Riola? demana també més atenció a les rutes en bici per connectar pobles propers i crear rutes cicloturistas i anar d'un poble a un altre en bici. És adir de més carrils i rutes per bicis inconnexes que per a res pot convertir-se en una alternativa al transport a motor privat.
Les reflexions i propostes que faré a continuació estan dedicades als alcaldes de la Ribera del Xúquer, com a complement a tot el que allí es va parlar. Tot i que el director general Carlos Domingo va citar de passada que la conselleria aposta per la mobilitat en bicicleta per a tot el conjunt de la Comunitat Valencia, no va arribar a fer esment de que ja hi ha en marxa una licitació per a l'estudi d'una Xarxa Autonòmica No Motoritzada, la qual unirà una gran part de ciutats i pobles valencians entre ells mitjançant carrils bicis i camins rurals degudament senyalitzats (i oferts mitjançant una APP).
Pense que la major part dels alcaldes abandonaren al reunió sense tenir clar que la mobilitat en bicicleta va en serio i que serà un dels mitjans de transporta de més futur entre els pobles i ciutats de la Ribera del Xúquer. Perquè això es done, caldria dissenyar i executar una Xarxa Comarcal No Motoritzada que connectés tots els pobles entre ells i amb els polígons industrials, estacions de Renfe i FGV, hospital d'Alzira, centres comecials, cementeris, parcs naturals...
Aquesta xarxa es faria servir dels carrils bicis ja existents (tal és el cas de l'Avinguda de la Ribera entre Carcaixent i Alzira o el de Carlet i l'Alcúdia, hui uns «fideus» inconnexos que no animen massa a apostar per la bici com a mitja de transport quotidià), de les motes dels rius, del camí de servici del canal Xúquer-Túria o de la futura Via Verda entre Carcaixent i Alzira i Tavernes. I totes aquestes infraestructures actuals unides entre si mitjançant camins rurals i carrils bicis interurbans de nova construcció, allí on no hi ha un camí rural directe entre dos punts origen i destí. Aquesta xarxa seria barata d'executar, i ben dissenyada, difosa i gestionada (senyalització vertical, mapes, APP...), podria desviar al voltant d'un 15% de desplaçaments dels vehicles a motor que hui es donen a les dues comarques.
No es cap utopia, sobre tot si pensem en que la tecnologia de la bici està millorant i abaratint-se pel que fa a les bicis amb bateria que incorporen el pedaleig assistit, les quals podrien permetre desplaçaments pendulars per motius laborals fins a distàncies de 15 km o més. Moltes persones tindrien la opció, fiquem per cas, d'accedir, des dels pobles sense servei de Renfe i FGV, fins a les estacions més properes per un carril bici o viari no motoritzada de manera segura, digna i amb estatus social per poder moure's amb la combinació coneguda de tren+bici. Més exemples, moltes persones anirien a treballar als centres comercials, al polígons industrials i als pobles veïns en bicicleta. Molts escolars anirien en bici als centres educatius... I amb la xarxa comarcal no motoritzada, podríem aspirar també a un turisme cultural per la Ribera que podria emprar la bici com a mitja de coneixença i gaudi. Aquesta si que seria una infraestructura i un model de mobilitat (la no motoritzada), que contribuiria a frenar el canvi climàtic, un xarxa de carrils bici i camins rurals que deuria tenir el mateix estatus social i nivell legal que la xarxa de carreteres per als desplaçaments motoritzats.
Ja estaria bé que, després de més de quasi 40 anys de democràcia, la mobilitat en bicicleta interurbana es tingués en compte en qualsevol projecte de mobilitat futur seriós i rigorós a les comarques de la Ribera del Xúquer, apostant així de manera ferma a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a frenar el canvi climàtic.
Alcaldesses i alcaldes de de la Ribera, quan ens reunim per xerrar de manera seriosa i efectiva de la futura xarxa no motoritzada del Xúquer? O la bici teé que continuar 40 anys més com una anècdota? Quan resulta que és part de la solució més enllà del que mai hi haguéreu pogut imaginar! Ja direu.
