EEl passat dissabte 29 d'octubre va faltar Bernat Camarasa Bonastre, a l'edat de 96 anys. Un veí molt apreciat per tots i per totes els que el coneixien. Bernat va nàixer a l'Hort de Camarasa el 18 d'abril de 1920. Estes línies estan dedicades a donar a conéixer un fet singular, conegut per alguns, però desconegut per la gran majoria d'alzirenys i alzirenyes.
Hem començat l'escrit dient que ens va deixar, però no és així. Bernat Camarasa continua entre nosaltres d'una manera especial. Algunes persones per a immortalitzar-se es fan retrats i d'esta forma poden allargar la seua memòria entre els seus. Però poques persones poden quedar immortalitzades en una imatge de manera involuntària. Bernat, sí. De forma anònima va ser pintat, fa 90 anys, quan era un xiquet, pel reconegut pintor alzireny Teodoro Andreu Sentamans.
Quan Andreu pintà el quadre Entrador de un huerto en l'any 1926, Bernat era un xiquet de sis anys que estava agenollat reparant la canal de reg, en l'entrador de l'hort on va nàixer, treballant com un home, cosa que va cridar l'atenció de l'artista i ho va voler reflectir en la seua obra. No obstant això, Bernat, quan recordava l'escena, deia que ell no estava treballant, que estava jugant. I és que per a molts jóvens d'aquella època, el treball era com un joc. De tota l'extensa obra pictòrica d'Andreu, Bernat era l'únic model viu. Tot un símbol de supervivència que ha passat desapercebut per a molts, però que hem volgut recordar per a deixar l'anonimat i així perpetuar-lo en la memòria amb nom i cognoms.El 31 de març de l'any 2014 va passar un esdeveniment històric. Un succés que s'hauria d'haver contat en el seu moment, però no ho vam fer i, ara amb justícia, he sentit la necessitat de fer-ho, de contar-ho, per a deixar constància. A iniciativa del gendre de Bernat i amic nostre, Arturo Gallego, eixe dia ens reunírem en el mateix lloc on Andreu va pintar «Entrador de un huerto», Bernat Camarasa, els fills, els néts i el gendre. Per a eixe emotiva trobada, traslladàrem el quadre al punt exacte on va ser pintat 88 anys abans. On Andreu va immortalitzar un paisatge hortolà, reproduint al mateix temps una escena que tenia com a protagonista a Bernat, un xiquet de sis anys, ara convertit en un home acompanyat de la seua descendència. Tota una vida, tota una història. Va ser una trobada emotiva; reviure quasi un segle després una imatge congelada del passat analitzada des del present.
Una experiència en la qual es feien evidents els canvis en la casa i en l'entorn, en els arbres, a la canal de reg... i és clar, el xiquet del quadre convertit en home adult, rodejat de la seua descendència. Plasmat tot en una fotografia on es veu la representació generacional del passat, del present i del futur. Bernat Camarasa continua entre nosaltres en el lloc que Andreu el va immortalitzar. El podem visitar en la Sala dedicada al pintor Teodoro Andreu en la segona planta del MUMA, encara que ell, com sempre, alié a nosaltres, estarà allí jugant.
