17 de junio de 2017
17.06.2017

Dani Pérez, un donant, un exemple

17.06.2017 | 00:26

Divendres de la setmana passada, Antella va enterrar a Dani Pérez Peris, el xaval que, descuidat, va rebre un colp d'un altre jove i que després del coma irreversible, finalment, va faltar. Tenia 27 anys, en la flor de l'existència humana i tot un món per davant, però la fatalitat i el descervellament es va travessar en la seua vida en un dia de festa (al remat dia tràgic) en el poble veí de Sumacàrcer. Dos motius em mouen a escriure este obituari: L'un per l'impacte que ha causat en el seu (i meu) poble el brutal acte que el deixa en coma i el posterior òbit d'este xic tan jove.

Que injusta és a vegades la mort!, però el decés d'un jove, a més d'injusta, la fa tràgica i amargament commovedora. L'altre motiu que m'espenta a escriure esta nota necrològica és la donació dels òrgans del xaval, que, en el seu moment, va decidir la família. Ja que el seu Dani no anava a poder seguir vivint, que part d'ell servira perquè poguera viure alguna persona que ho necessitara. Un gest grandiós de son pare i família. Per això només, ja mereix/mereixen un homenatge i un recordatori emocionat de tots els que valoren/valorem la solidaritat i la generositat entre les persones, encara que no es conega la identitat d'a qui beneficiem. Ser donant o contribuir a les donacions per a salvar-ne altres és ser de grans persones. És deixar una marca indeleble del pas per la vida.

Dani era aficionat a l'art de la retallada taurina i, després del tràgic succés de què va ser víctima i mentres estava en vida, tot el poble i tots els i les que el coneixien, esperàvem i desitjàvem que, igual com feia amb els bous, li fera una retallada (un «recorte») a la parca, a la mort, i que ella passara de llarg, i que ell alçara i tots alçàrem els braços triomfals en senyal de victòria. Però no ha sigut aixina, la parca, amb les seues ales blanques, se l'ha endut per a desolació de la seua família, del poble i de tots els que el coneixien, l'apreciaven o sabien d'ell.

Dani: No et mereixes este final, com no se'l mereixen ton pare i els teus germans, com tampoc Ana i Arantxa, les teues cunyades. Ni ta mare, si haguera viscut. Ni les teues ties Vicenta Mari i María José, ni els teus tios Vicente el Ferrer (amic meu des de sempre) i Antonio. Ni els teus cosins i les teues cosines i tota la teua família. Ni els teus amics. Però la vida, a vegades, és aixina de cruel. I escrivint estes línies me'n recorde del teu iaio Andrés, tan silenciós en paraules i tan eloqüent, també en silenci, en el treball i en les seues conviccions ideològiques, i que tant haguera sentit el teu traspàs, com les teues iaies Vicentica i Pilar, i el teu iaio Pepe el Gelat.

Rep un adéu i un abraç molt fort d'un veí del teu poble.

Fins a sempre, campió.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

La Ribera

La Ribera se une al dolor de Barcelona
La Ribera se une al dolor de Barcelona

La Ribera se une al dolor de Barcelona

Los vecinos se concentran de forma multitudinaria en las principales plazas para mostrar su...

Los regantes de Cullera liquidan su deuda del Manhattan para evitar los embargos

Los regantes de Cullera liquidan su deuda del Manhattan para evitar los embargos

La comunidad de riego paga a la sociedad Best in Spain ASC SL más de cuatro millones de euros para...

La Muixeranga d´Algemesí actúa en el partido Levante-Villareal

La Muixeranga d'Algemesí actúa este lunes en el estadio Ciutat de València...

El cohetódromo acoge la primera «cordà»

El cohetódromo acoge la primera «cordà»

Benifaió cuenta ya con el «coetòdrom», que acogerá las...

Campaña contra el acoso sexual en las fiestas de Vva. de Castellón

El Ayuntamiento de Villanueva de Castellón ha puesto en marcha una campaña...

Carmen Signes dona una de sus obras a Afacu

Carmen Signes dona una de sus obras a Afacu

la pintora cullerense entrega el lienzo a la asociación local de enfermos de Alzheimer, que...

Enlaces recomendados: Premios Cine