M´agrada ser de poble

Però concep els pobles com a ens vius, éssers que reprodueixen els mateixos errors que els seus habitants. Que no es miren, no s´analitzen i no aprenen. Recorde eixe reguitzell preciós de frases que algú va convertir en lema de samarreta. M´agrada ser de poble, la tranquil·litat, tenir el camp a prop, els carrers estrets, l´olor a l´atzar del taronger, passejar pel mig del carrer, l´olor de la terra quan plou, eixir a la fresca a l´estiu, parlar en valencià i treballar pel meu poble. Després van arribar versions que parlaven de Benimodo, de l´Alcúdia, d´Antella o de Montserrat. També d´altres localitats de la Ribera.

Qui de poble no es pot sentir identificat, fins i tot emocionat, amb aquestes reminiscències poblerines?

Fa unes setmanes reflexionava a través d´aquesta tribuna sobre els significats identitaris, sobre la capacitat de sentir-se lliurement atrets per unes o altres identitats. En les xarrades amb els i les alumnes en col·legis i instituts els insistisc: jo em sent més identificat amb un senegalès que lluita per aconseguir una vida millor que amb un neonazi racista de qualsevol poble de la Ribera. Em sent més conciutadà d´una veïna de Botswana que lluita per traure avant la seua família i no entén de discriminacions per raons de sexe, ètnia o identitat sexual que d'un veí de Cullera, Carcaixent, Alzira o Montroi (per situar un exemple) que no entén l´ordenació d´aquest sistema capitalista i malgrat ser el penúltim del graó social, només observa perill en l´últim.

A què ve tot açò? Tinc la sensació que els pobles cada vegada són menys poble, que van perdent la seua identitat i per tant la seua capacitat de crear identificació en els seus veïns i veïnes. Han copiat i posat en pràctica el pitjor del capitalisme que no entén de fronteres per al capital però estableix assassines concertines per a les persones que vénen del sud. Pensen els dirigents de Sumacàrcer, Gavarda, Real, Fortaleny, Sollana o Alcàntera de Xúquer (de nou, com a exemple) quin és el potencial de les seues localitats? Per què els joves es marxen? Per què les joves s´haurien de sentir atretes i convençudes per a viure a Sellent, Benicull, Corbera o Alberic?

Quan el treball flaqueja es necessita d´identitat. Però quan la identitat desapareix no hi ha volta enrere. El gran Manuel Castells diferencia entre identitats legitimadores, identitats de resistència i identitats-projecte. Localitats com Tous semblen tenir identitats-projecte. Guanya habitants, però no així la resta de municipis que els circumden. Preocupant. També l´Alcúdia o Almussafes duen dècades treballant en la mateixa direcció i són referències, per exemple, d´oferta cultural. I la cultura, com sabem, aporta raons identitàries, enforteix el sentiment de pertinença quan s´enforteix des de la subalternitat social.

Hi ha pobles de la Ribera (com de la resta del territori valencià) que no compten amb una agenda cultural, no tenen ja pràcticament esport col·lectiu, no tenen espais de convivència social més enllà dels bars. El principi de la fi.

Què significa hui ser de Càrcer, de Llombai o de Benifaió? Fa falta veïnes i veïns que es comprometen a treballar pels seus pobles. A donar-los vida amb activitats esportives, culturals o d´oci. També fa falta dirigents polítics que deixen de pensar en els comicis electorals i demostren amplitud de mires. Que dissenyen un pla perquè l´interior de la Ribera no siga, d´ací mig segle, subjecte d´un nou llibre de Paco Cerdà sobre racons despoblats sense remissió. Fa falta implicació. Compromís. Fa falta esforç col·lectiu per a reactivar la identificació individual. A tots i totes els que hem nascut en el poble, ens agrada ser de poble. Però no sobreviuran si no ens impliquem.