He ensenyat a llegir al meu gos, afirmava un docent amb rotunditat. Tots els qui escoltaven tan extraordinària proesa, necessitaven hàbits de curiositat i incredulitat, comprovar com era possible que aquell animalet poguera llegir. Com és de raó, el gos no era capaç d'articular paraula en posar-li al davant un text escrit. I no era per manca d'ànims, arengues i altres expressions mustiadores del seu amo. Tampoc el text escollit per a la prova era sospitós d'invalidar els resultats; un fragment d'un conegut quadern de lectura amb frases com ara «mi mama me mima», i altres combinacions de vocals i la lletra «m». En demanar explicacions sobre aquella pantomima, el mestre asseverava amb absolut convenciment: «jo he ensenyat a llegir al gos, el que passa és que ell no ha aprés». Dos conceptes: ensenyar i aprendre.Ensenyar i aprendre resulten ser en ocasions compartiments estancs i conseqüentment poc o gens profitosos per al discent, a pesar de la satisfacció del docent. L'ensenyament i l'aprenentatge han d'anar de la mà, han de conviure junts, si desitgem aconseguir l'objectiu primordial de l'ensenyament: que hi haja aprenentatge. I fins i tot aconseguint una perfecta simbiosi d'aquestos dos processos, estarem lluny d'aconseguir allò que en diguem «educar». Deia Protàgoras, mestre d'ofici i protagonista d'uns dels diàlegs de Plató: «Declare que eduque els homes. ¡Oh jove! Si vens amb mi, tornaràs cada dia a casa teua sabent més i millor. Qui vinga a mi aprendrà tot allò que li interessa. I allò que li interessa son els assumptes propis, per a saber administrar-se i administrar la casa pròpia, i els assumptes de la ciutat, per a saber gaudir de les seues lleis i aportar a la seua història, és a dir, per a saber viure la política com a bons ciutadans». Celebrem enguany els deu anys del començament d'una aventura que pretenia i segueix pretenent, educar i educar millor. Per a aconseguir-ho, per a aconseguir millorar l'educació als nostres centres, els docents necessitem aprendre contínuament, i, per això, cal algú que ens ensenye. Pot ser en aquest joc de paraules, en aquesta complexa interacció de processos rau l'esperit dels Congressos d'Educació «Josep Lluís Bausset» de l'Alcúdia. Deu anys on hem pogut escoltar a tantes persones rellevants de tantes disciplines relacionades amb la nostra tasca educativa que realment ha estat un luxe. Qui podia imaginar estar cara a cara amb l'extensa nòmina de figures del món educatiu que ens han visitat durant aquestos deu anys, a més de tot el que hem pogut aprendre i compartir amb elles? Personalitats tal com: Francesco Tonucci, Federico Mayor Zaragoza, Á ngel Gabilondo, Adela Cortina, Sami Naïr, José Gimeno Sacristán, V ictòria Camps, José Antonio Marina, Carmen Agulló, Josep Ramoneda, Sandra Racionero, Julio Carabaña, Miguel Ángel Santos Guerra, Laura Borràs, Mariano Fernández Enguita i d'altres.
Deu anys de congressos que han mantés invariable el seu format. La darrera setmana de setembre, durant tres dies, sis ponents i una temàtica oberta que permeta ajustar les ponències amb facilitat, abastar les tendències i corrents més actuals. Una Comissió Organitzadora que ha sabut implicar a tota la Comunitat Educativa local. Aquestes són segurament algunes de les claus de l'èxit d'aquesta cita educativa a l'Alcúdia. Parlar d'èxit no és cap atreviment pretensiós, ni atribuïble al més pur xovinisme alcudià; parlar d'èxit és parlar d'un esdeveniment que està perdurant en el temps, fenomen poc habitual en aquest tipus d'iniciatives.
Deu anys de fidelitat de centenars de docents de tota mena de centres, d'especialitats i nivells. Mestres i professors i professores que tenen la capacitat d'entendre l'educació com una disciplina viva, diversa, complexa i tan inabastable com el coneixement humà. Centenars de docents apassionats per la seua feina, apassionats per educar i fer-ho bé. Centenars de professionals àvids de saber, de millorar, de perfeccionament, de curiositat, de preocupació i de patiment per la responsabilitat que suposa les paraules de Protàgoras «eduque els homes». Una de les valoracions manifestades pels assistents és la següent: «El Congrés de l'Alcúdia és un luxe per a mi com a docent que sóc, ja que puc gaudir anualment de les conferències de personalitats del món de l'educació a la vora de ma casa, a La Ribera. La minuciosa i variada selecció de ponents que han desfilat per un poble tan emblemàtic i acollidor com l'Alcúdia, converteixen aquesta cita en una experiència molt enriquidora on carregar les piles de la il·lusió i la motxilla del treball amb reflexions i idees cada inici de curs». (Laura). Deu anys d'una aposta municipal guanyadora. Per saber administrar-se i administrar la casa pròpia i els assumptes de la ciutat, deia el diàleg de Plató. L'Ajuntament de l'Alcúdia ha fet possible amb el seu suport institucional, indispensable en estes iniciatives, el que avui celebrem, el desè Congrés d'Educació. Encerta de ple com a màxima institució local i com a responsable també de la ciutadania que la conforma. Un poble educador aconseguirà abans una societat amb una ciutadania més culta , més formada, més cívica, i és, sense dubte, un magnífic objectiu i, de segur, serà un millor premi.
Deu anys de Congressos d'Educació per oferir un espai útil, un espai reflexiu i generós, un espai de consens i de discussió, un espai de formació, d'innovació, un espai de descobriment i, enguany, de celebració també. Federico Mayor Zaragoza, Isabel-Clara Simó, Gemma Lluch, Laura Borràs, Mar Camacho i Manuel Delgado, seran els ponents i parlaran d'allò que més ens agrada...
Deu anys de Congressos a l'Alcúdia, deu anys d'educació.
