admetem-ho: a l'hora de rebre, el tamany sí importa. Que ningú s'escandalitze, no vaig a parlar sobre plaers carnals, però sí sobre un assumpte que en el cas dels veïns i veïnes de Cullera ens genera una passió ben forta. Em referisc al repartiment d'inversions públiques.
Emmudit mediàticament pel soroll que genera el procés independentista català, el problema valencià de l'infrafinançament, reivindicació encapçalada pel president Ximo Puig, amaga un efecte secundari extremadament perjudicial per a la salut de molts ajuntaments: el criteri d'atorgament de les ajudes públiques als municipis.
Tradicionalment, s'ha acceptat el paràmetre poblacional com el més adient a l'hora de decidir quants diners li corresponen a cada localitat en el repartiment del pastís públic. Hom pensaria que és el més just. Però les aparences enganyen. Si bé és cert que el nombre d'habitants empadronats pot ser un bon punt de partida, no pot considerar-se en cap cas el punt d'arribada perquè és ahí quan la mateixa Administració incorre en un clar cas de discriminació cap als municipis menuts però també cap als turístics, on la població censada és una cosa i la població real al llarg de l'any és una altra ben diferent. A Cullera ho sabem ben bé. Oficialment, el padró tenia enregistrats 22.139 habitants a finals de l'any passat. No obstant açò, tots sabem que eixa xifra no reflectix ni de lluny la veritable realitat que té el nostre municipi.
No ho diguem nosaltres, ho diu el mateix Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya. En la seua Enquesta d'Infraestructures i Equipaments locals situa la població estacional en els 86.378 habitants, molt per damunt de la d'Alzira (69.386) o la de Sueca (68.489). No són les úniques dades que així ho corroboren. Posaré sols un exemple. Les nostres dades de consum d'aigua ens diuen que el mes que menys gent viu a Cullera „al gener„ el nombre d'habitants no abaixa dels 31.000. Podríem parlar del fem generat i de molts altres paràmetres, però no és qüestió d'endormiscar al lector.
El que sembla bastant clar i irrefutable és que Cullera té més habitants del que oficialment diu el padró. Fins i tot m'atreviria a cometre l'heretgia de dir que, agrade o no, Cullera és la ciutat més poblada de la Ribera en la mitjana ponderada de tot l'any. Però no sols això. Hem de prestar serveis a més de 30.000 vivendes familiars, molt per damunt de les 24.000 d'Alzira o les 23.500 de Sueca. Vivendes que paguen els seus impostos i els propietaris de les quals „molts d'ells d'altres localitats de la Ribera„ tenen tot el dret del món a rebre els serveis mínims al llarg de tot l'any que ens marca la llei Reguladora de Bases de Règim Local. Per tant, des del Govern de Cullera no podem entendre que a hores d'ara seguisca aplicant-se un criteri injust i discriminatori a l'hora de repartir les ajudes públiques als municipis, que en el nostre cas sempre ens condemna a rebre menys que altres que han d'atendre a un menor nombre de ciutadans. És a dir, hem de fer més amb menys, el que ens situa en una clara situació desavantatjosa.
Esta setmana hem tingut un nou exemple: la distribució de les inversions valorades en 25 milions d'euros que farà la conselleria per a millores en les xarxes d'aigua potable dels tretze municipis que formem part de la Comunitat d'Usuaris de la Ribera del Xúquer. Cullera rebrà únicament 2,53 milions d'euros. Altres poblacions amb només mil habitants en percebran 1,05. Dit d'altra forma: cada veí de Cullera rebrà una inversió mitjana de 114 euros davant els 1.028 euros d'un de Fortaleny, per posar només un exemple.
En les reunions mantingudes per tal d'abordar la distribució dels 25 milions he fet constar el desacord del Govern de Cullera amb el sistema de repartiment perquè si bé hem de ser solidaris amb els menuts el que no podem consentir és que sempre acabem eixint perdent els mateixos.
Ni es té en compte el nombre d'habitants real „s'aplica el mateix criteri de població estacional per a Sueca i Cullera quan Cullera en té molts més„ ni es contemplen altres factors com ara la longitud total de la xarxa de canonades d'aigua potable o les fuites per quilòmetre que té cada municipi. Per no parlar del fet que els veïns de Cullera ja hem pagat 265.000 euros per tal d'amortitzar les obres de la potabilitzadora i altres municipis no han amollat encara ni un cèntim, però en canvi rebran més. Davant això, cap veu s'ha elevat per tal de demanar un tracte més just per a tots. I jo em pregunte: amb quina autoritat moral podrà defensar la conselleria un millor finançament per als valencians si ells mateixos no apliquen un criteri just en els municipis del seu àmbit territorial?
