Feixisme sembla un terme allunyat de la realitat de la Ribera, de la realitat dels nostres pobles. Però no, ni de bon tros. El feixisme camina pels nostres carrers, ens amenaça, ens intenta intimidar i, darrerament, com a reacció a la situació política actual, està encoratjant-se.
Però, què és el feixisme? Aquest terme, sovint utilitzat com un insult polític cap a l'adversari, congrega un conjunt de conductes vinculades a l'extrema dreta que professen l'odi al diferent: contra els homosexuals, contra les dones, contra les persones migrants, contra les persones amb minusvalideses, contra els mitjans de comunicació que informen amb honestedat? Són, a grans trets, nocions que envesteixen contra el progrés i els progressistes, contra la cultura, contra tot allò que no coneixen ni entenen. És la força contra la lletra. Quan t'encantes, el feixista es posa la camisa blava i carrega contra tu, moltes vegades sense sentit -perquè és irracional. La seua política és el «no», a favor de res, en contra de tots, de tu i de mi, dels qui no som com ells voldrien que fórem.
Alguns s'estan adonant ara que el feixisme se'ns planta als carrers, però ells (els agressors) ja duen molt de temps apallissant xiquets que ixen de concerts (sí, també a la Ribera), eixint de cacera per València, sobretot en barris de joves estudiants, o fent pintades franquistes. Durant els darrers mesos i setmanes han aparegut pintades neonazis als carrers de diversos pobles de la Ribera del Xúquer. Els carrers de ciutats com Alzira, Carcaixent, Algemesí o Guadassuar han esdevingut víctimes de la infàmia d'uns grupuscles feixistes. Aquests tenen una organització formada per gent majoritàriament jove que, en molts casos, està vinculada a sectors ultres d'equips de futbol. Les accions d'aquests individus han tingut i tenen una absoluta impunitat.
De «pintades», n'hi ha hagut sempre. Unes expressions que, bé siga en la via pública o en propietats privades, són considerades pel codi penal com a actes vandàlics. Tanmateix, segons el seu contingut i la seua motivació, cal diferenciar-ne dos tipus: la dissemblança entre el que és una pintada normal, és a dir, que expressa una idea -la compartim o no- dins dels paràmetres que se situen fora de l'amenaça, i, altrament, una pintada que suposa un delicte d'odi.
Les pintades que han aparegut als pobles riberencs comparteixen una clara i evident iconografia nazi, apareixent expressions com «88» (que significa «Heil Hitler», en ser la hac l'octava lletra de l'alfabet), o d'altres, de caràcter franquista, com «¡Arriba España!» o «Rojos al paredón». Encara més, cal parar esment que des de fa un temps han canviat part de la seua simbologia i fraseologia per a adequar-la, de forma que siga difícil esbrinar que es tracte d'una pintada neonazi. Ho observem, per exemple, en l'apropiació de la bandera espanyola tintada en algunes parets o expressions genèriques com «Viva España» difícils d'associar al feixisme per part d'alguns sectors socials.
Això no és casual, això denota que han entés el que han entés altres organitzacions neonazis a l'Estat espanyol: canviar els símbols a fi d'atraure més gent i, apartant diferències entre ells mateixos pel que fa als referents ideològics, unificar-se estratègicament, per la qual cosa no és difícil percebre que han estat assessorats. És a dir, es tracta de disfressar-se com a «defensors de la unitat d'Espanya», com a «patriotes», enfront de l'opinió pública: ja no són «nazis», són «ciudadanos con banderas españolas». S'ha de tindre ben clar que l'estima de la pàtria, cosa gens reprovable, pot usar-se com una disfressa de pell de corder per cobrir segons quines intencions dels qui odien.
Així doncs, calen mecanismes legals per a acabar amb la impunitat de les accions d'aquests individus. Un assetjament que no només embruta les parets de les ciutats riberenques, sinó que normalitza un fet que és una absoluta anomalia democràtica (que el feixisme tinga un espai d'expressió dins de la nostra societat). Perquè el que aquestes persones fan no és llibertat d'expressió, és expressió contra la llibertat, i això és inadmissible per a un país democràtic. S'ha de buscar una solució política, que implique a tothom: ajuntaments, cossos de seguretat de l'Estat, Fiscalia... És necessari conformar una llei que, com es fa a altres països com Alemanya, acabe amb la impunitat de tota mena d'actituds d'exclusió i d'eliminació per motius de diversitat.
En aquest país caben totes les formes de pensar, totes. Cadascú pot identificar-se amb la ideologia que millor li vinga: de dretes, d'esquerres, socialistes, liberals, nacionalistes, etc., excepte aquelles que limiten la llibertat de l'altre. Perquè el que no podem permetre és que la ideologia de l'odi i la violència penetre en la societat i esfondre les nostres llibertats. És responsabilitat dels governs i dels agents socials acabar amb aquesta amenaça que, durant els anys de foscor de la dictadura franquista, fustigà els ciutadans d'aquest país. Es pot ser patriota, sí, però l'estima al país va molt més enllà d'una bandera, exigeix el respecte a la gent que hi viu, per la qual cosa els feixistes no ho són, de patriotes. Contra el feixisme, ni un pas enrere.
