l'aigua embassada en la conca hidrogràfica del Xúquer està al 25'5% de la seua capacitat, molt per baix del 39'4% de la mitjana dels últims deu anys. Les pluges anuals en la Ribera són d'uns 570 L/m2 i en 2017 sols hem rebut 350 L/m2. Dels 17 anys transcorreguts durant el present segle XXI, 16 d'ells han sigut els més càlids de la sèrie històrica. Les temperatures mitjanes anuals de l'Observatori Meteorològic de Llevant, el més antic de la CV, mostra clarament una tendència cap amunt accelerada:
En hivern fa temps de primavera i les previsions meteorològiques pronostiquen que aquest 2018 seguirà marcant récords de calor i sequera. Per altra banda, la CV i tota la vesant mediterrània de la Península és una de les zones de major risc d'erosió i desertificació d'Europa, la qual cosa òbviament s'agreuja amb temperatures creixents i sequeres...
Així doncs, si no estem en una situació d'emergència climàtica açò se li pareix molt. I davant d'aquesta greu realitat què estan fent els governs i els ciutadans de a peu? El govern central pràcticament està paralitzat pels innumerables casos de corrupció que l'impliquen i que en un pais normal fa temps l'haurien obligat a dimitir, òbviament la seua prioritat no és el medi ambient ni la falta de pluja ni els incendis forestals ni res que se li parega. Però no sols està paralitzat aquest govern de «presumptes» delinqüents, el mateix passa amb la major part de l'«oposició»: el PSOE està llastrat i acallat per la seua corrupció d'Andalusia, a CiU-PdeCat o com es diga ara li passa el mateix a Catalunya (hi ha qui pensa que s'han fet independentistes per tapar la seua corrupció i que el PP ha amplificat el problema per distraure l'atenció pública...) i al PNV li ha esclatat ja la seua corrupció.
I davant de tot aquest espectacle vergonyós, atordidor, despistador, la majoria de ciutadans seguixen fent el de sempre: queixant-se de la calor i la sequera, sense relacionar-les amb el que fem a diari. Es rega la gespa dels parcs en ple gener, s'atasquen les entrades a les ciutats per tant de cotxe, s'ofeguen per la contaminació, els ciclistes se juguen la pell i són vilipendiats, l'energia solar ací en el país del Sol està congelada (gràcies també a la corrupció del govern), les 4R no s'apliquen, etc. etc. I cada any es va malbaratant més el nostre clima.
Els ecologistes ens cansem de predicar en aquest «dessert» social, que va camí de convertir-se, en un vertader dessert d'arena, perquè les mesures que hem de prendre són conegudes per tots i no s'apliquen perquè xoquen amb les males costums i els pitjors interessos. Insistim: negar o ignorar el problema no va a resoldre-lo, tot el contrari, l'agreujarà cada any més.
L'estratègia dels Trump i Rajoys ens duu al pitjor dels escenaris: el suicidi col·lectiu.
