Cinquanta anys d'història és per a sentir-se orgullós, i si són cinquanta anys de cultura i educació, d'ensenyament i d'aprenentatge, encara molt més. Per això Cullera, com a societat i com a població, ha de sentir-se molt orgullosa del fet que un centre escolar haja estat cinquanta anys instruint els nostres homes i dones, cultivant els seus joves i perseguint l'objectiu diari de formar bons ciutadans i millors persones.
Així és que estem de celebració perquè són ja moltes generacions que han passat per les aules de l'Institut Blasco Ibáñez i hui es veuen reflectides en aquestes línies. Mirant enrere, contemplant amb nostàlgia el nostre pas pel Blasco, alguns es veuran en un nou centre acabat d'inaugurar, començant el Batxillerat allà a finals dels seixanta. Altres, un poc més avant, cursant els primers anys del COU, satisfets d'estar preparats per accedir a la universitat sense haver hagut d'abandonar el seu poble. També es veuran reflectits aquells alumnes que van obrir els cursos del nocturn, la majoria d'ells músics que van trobar així la solució idònia per a fer compatible la seua dedicació a la música i el seu necessari títol de batxiller. I també els que van començar el BUP i els que a finals dels 80 van inaugurar el segon edifici que llavors completava el principal. I ja més recentment els primers que van començar l'ESO, aquells alumnes de a penes dotze anys que iniciaven les seues corregudes per l'institut. I quants no es veuran reflectits en aquestes línies en recordar el bar de Cayo, o les partides de truc. O partits de futbol entre professors i alumnes, o els viatges i excursions o les celebracions, que també n'hi ha hagut moltes. I no s'oblidaran tampoc dels seu professorat, ben segur que no. Tants professors i tantes professores que d'una manera o d'una altra van influir en les seues vides. Tal vegada en aquells moments desconeixedors d'això, però després, ara, al veure's reflectits en aquestes línies, convençuts que van ser ells qui orientaren les seues vides i en molts casos els van donar un sentit. El mateix que afortunadament continua ocorrent hui, gràcies a eixe professorat que continua tutelant les vides d'eixos quasi siscents alumnes que van cada dia a l'institut plens d'una joventut que algun dia ells també recordaran amb nostàlgia, de segur. Generacions de cullerencs per tant, que ahir i hui, amb uns sistemes educatius o amb altres, van transformar i continuen transformant la seua adolescència i la seua primera joventut en dones i homes formats i preparats per a la seua vida adulta. Per això és un fet que tots ens hem fet majors a l'ombra del Blasco al llarg d'aquests 50 anys, i no sols perquè ha estat un component essencial de la nostra població, i perquè sempre ha estat ací, formant part de les nostres vides, sinó perquè a més és hui un centre de referència educativa en tota la comarca. Per tant, aquestes línies han volgut ser un espill perquè tots ens vegem reflectits durant uns minuts en com visquérem aquells anys d'institut; perquè mire cap a la nostra joventut, cap aquella adolescència més pròxima o més llunyana; perquè tots en recordar aquells anys somriem de nostàlgia, però també perquè aquesta celebració constitueix un vertader homenatge. Un homenatge a tots aquells que ens veiem reflectits en aquests cinquanta anys: als professors i professores que han compartit este claustre, als administratius i administratives, als conserges, al personal de neteja, als pares i mares de tots els que un dia foren alumnes, i per descomptat als alumnes, a tots vosaltres que vos esteu mirant en aquestes línies i que, al capdavall, sou els que al llarg de tot aquest temps heu fet gran el Blasco.
A tots, gràcies, felicitats, i enhorabona.
* En nom de la totalitat del Claustre del IES Blasco Ibáñez de Cullera.
