La celebració de l'Any Jubilar Vicentí, convocat pel cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, amb motiu del sext centenari del trànsit de l'apòstol valencià, ens dóna peu per a sumar-nos a tal commemoració, amb el relat, poc difós, de la seua relació amb el nostre poble.
De tots és de sobra coneguda la vida itinerant evangèlica de Sant Vicent Ferrer Miquel (València, 1350-Vannes, França, 1419), al llarg i ample de l'antic Regne de València. Segons Francesc Fogués Juan, quan es va ampliar el temple parroquial l'any 1625 es va enderrocar la casa d' Úrsula Vidal, «... que estaba cerca de la llamada de 'Mosén Vicent', que era propiedad de la Villa, en la que descansó San Vicente Ferrer cuando estuvo en nuestra población...».
Quin any va ocórrer? Res sabem respecte d'això, però tenim documentades històricament diverses visites a la Ribera del Xúquer, entre les quals en destaquem només dos: l'efectuada en 1410, en què, segons la tradició arreplegada pel nostre paisà fra Joan Bauptista Morera, va ser hoste del cenobi de la Murta, i el seu pas per Alzira, on va tindre lloc l'escena de l'ase i el ferrer. La segona visita a la vila d'Alzira es troba datada històricament el 15 de febrer de 1413. També consten els trasllats a Oriola i Xàtiva, en el camí dels quals es trobava el lloc de Carcaxén, terme e aldea de la vila d'Algezira. Està clar que els biògrafs no arrepleguen l'estada, però sempre va romandre en la memòria col·lectiva carcaixentina el seu pas evangelitzador pel nostre llogaret. Mostra d'això és la particular devoció que sempre li ha professat.
Ja en 1571 tenim documentada la fundació d'una dobla en honor de Sant Vicent Ferrer per «... lo venerable mossén Miquel Alfageri, vicari temporal de esta parrochia... per ànima seua y de tots los seus celebradora lo dia de la festivitat del Sant». L'any 1600 s'inicien les obres de la capella i el retaule de Sant Vicent Ferrer. Per Vicent Armengol és fundat el Benefici de Sant Vicent Ferrer (I), segons escriptura autoritzada pel notari Antoni Ferrer, el 22 de maig de 1621. El 22 d'agost de 1627 és fundat en l'altar major el Benefici de Sant Vicent Ferrer (II), per mossén Pere Giner i Bartomeu Casanoves, fill de Pere «albaceas ejecutores de la voluntad testamentaria de Vicente Selma, de Bartolomé, consorte de Elena Casanoves», segons escriptura autoritzada per Salvador Francesc Torra, notari de València, el dia 18 d'agost de 1631. Un altre Benefici de Sant Vicent Ferrer (III) és fundat en 1676 per Felip Guerau Pascual, fill de Nadal i Clara, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Francesc Gisbert.
Amb motiu del III centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer, l'any 1755, el clergat carcaixentí organitzà unes corregudes de bous que duraren dos setmanes. Finalment, el 12 de juliol de 1909, és fundada la capellania del Sagrat Cor de Jesús i Sant Vicent Ferrer, per mossén Vicent Ribera Tarragó.
L'actual imatge realitzada per l'escultor Josep Hidalgo Egido, en 1943, i el retaule dedicat a Sant Vicent Ferrer en la Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu, bastit en substitució del desaparegut al maig de 1936, és obra de Joan Cardells, i fou sufragat per Vicent Soriano i els seus germans. Fou beneït el 12 d'abril de 1949.
Cal fer menció també de l'antic púlpit, segons uns procedent de la capella de l'antic gremi de fusters de València, i segons uns altres del Monestir de la Murta, instal·lat a l'oratori de l'Hort de l'Ermita, del nostre terme municipal; en què apareix la següent inscripció: «Redondilla. / Se reserva con afán, / este púlpito por ser / donde predicó Ferrer / y también San Luis Beltrán».
