En 1980, quasi un any després d'accedir jo a l'Alcaldia de Tavernes, vàrem convocar una assemblea per exposar les idees que teníem respecte a la urbanització que pensàvem dur endavant, a la zona dels sequers. Estàvem al local de la SIUM, local que abans era el magatzem de l'estació de FEVE. La reunió no hi anava massa bé, la gent estava molt alterada, no estava acostumbrada a parlar i escoltar, ni a respectar els torns de paraula i, com que a molts propietaris dels sequers, no es feia cap gracia això de reparcel·lar, pagar contribucions, i invertir en un pla parcial de cases baixetes, hi havia un guirigall de por i no ens hi podíem entendre.
A més a més, com havíem començat a obrir expedients d'infracció a totes les construccions de la zona que anomenàvem aleshores el 'Hi-Han-Xam-Pó' la gent també estava molt agressiva.
Amb eixe ambient alterat i tens, em va demanar la paraula una persona que no coneixia, d'una trentena d'anys, identificant-se com a fill de Tavernes, encara que, va dir, feia anys que no hi vivia ací. Aquesta persona va fer un parlament breu, amb molta tranquil·litat, però els va dir a tots poc i ben dit, tractant-los de profitosos i egoistes cap amunt. Va explicar les normes de l'urbanisme, del repartiment de càrregues i de beneficis, cosa que anava totalment en contra del que s'havia fet allí fins a eixe moment, on al qui li tocava carrer o zona verda es fotia, i al que li tocava solar es feia ric. La gent va restar callada escoltant-lo, ningú més es a atrevir a parlar, i així es va acabar la reunió.
Eixa persona tan assenyada era Rafa Chirbes i així va ser com el vaig conèixer. Després de la reunió vàrem anar a sopar junts a casa Borderia i en acabar estiguérem xarrant llargament en un banquet del passeig fins la matinada. I ens vàrem fer amics, xarrant de política i de comunisme. Ell, sempre ho deia, era comunista i internacionalista.
Varen passar molts anys, fins que les circumstàncies varen propiciar que ens tornarem a veure i a disposar d'unes hores per a xarrar. Jo estava a l'aeroport de Milà, fent transbord cap a Estambul, quan per causa del mal oratge, es varen suspendre els vols. Estava allí llegint la premsa, quan vaig escoltar una veu que deia: Xeee, on va l'Alcalde del meu poble?. Les hores varen passar volant xarrant am Rafa, tenia unes grans virtuts, era molt bon escoltador, i molt bon orador, donava gust escoltar les seues explicacions, sempre amb molt de detall, tal i com escrivia.
Quan el varen nomenar fill predilecte de Tavernes, vaig tindre el plaer de poder saludar-lo un moment, i l'ultima vegada que xarràrem va ser per telèfon, fa uns mesos, quan el vaig cridar per comentar-li que em tornava a presentar a les eleccions municipals. El vaig convidar a vindre a algun acte, i em va dir que no es trobava bé per a anar a cap lloc, però que anara a veure'l quan volguera i xarraríem unes quantes hores, com sempre fèiem. No ha estat possible.
Adéu amic, fins sempre. Et recordaré llegint el teu darrer llibre només estiga a les llibreries, em vares dir que ja el tenía el teu editor.
