Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

el 9 d'octubre, municipi i memòria

el 9 d'octubre, municipi i memòria

E l sistema polític actual se sustenta, fet i fet, en una democràcia representativa, acordada pels poders fàctics i articulada pels partits, autèntics aparells burocràtics al servei dels esmentats «poders». Això fa que un gran nombre de persones s'haja resignat a dipositar cada quatre anys la seua frustració en una urna. Aquesta forma de govern ha estat irrespectuosa amb el fet diferencial d'Euskadi i Catalunya, ha menyspreat els seus parlaments i ha anul·lat reiterativament la voluntat majoritària expressada, en forma de consulta, a les urnes. Tampoc ha resolt la qüestió identitària del País Valencià ni el seu finançament autonòmic.

La pressió de les marees que van arrancar amb el 15 M, el 2011, i han continuat amb els Ara en Comú o similars, fan que des dels ajuntaments, sobretot, s'aplique una «autoritat» útil per a la societat, és a dir, que el poder popular siga compartit amb qui exerceix realment el summum imperium (la sobirania), la gent. Aquesta és, potser, la principal transformació que s'està verificant i, cal dir, que això intervé alhora en els processos identitaris.

En el nostre cas, aquest procés començà el 1977, però va ser frenat aquell mateix any d'una manera violenta amb l'assassinat de Miquel Grau, el dia que enganxava un cartell sobre la celebració del 9 d'octubre a la seua ciutat, Alacant.

L'estatut d'autonomia no ha satisfet, ni de bon tros, les aspiracions d'autogovern del poble valencià. Qui n'ha estat el culpable? «Hem fallat com a poble normal», es queixava Joan Fuster en Nosaltres els valencians. D'alguna manera, s'intenten satisfer expectatives «cap avall», acudint a espais locals o de país. Són en aquests espais —i de manera especial, en els municipis— on es reafirma d'una manera més autèntica el fet diferencial, la nostra personalitat (llengua, cultura i país), la qual es manté com a construcció identificadora.

Val a dir que els ajuntaments són les institucions públiques més pròximes a la ciutadania, una ciutadania que s'erigeix com l'actor més important de la nostra acció política i que esdevé la garant de la nostra sobirania.

El 9 d'octubre ha de servir per a fer explícit aquest reconeixement, per a reivindicar-nos, a través del municipi, com a protagonistes de la nostra pròpia història, a la qual hem d'incorporar indefectiblement, si no volem tornar a «fallar com a poble», la memòria de Miquel Grau i d'aquells altres que, com ell o Guillem Agulló, van donar la vida per un projecte de convivència en comú, en un país lliure, vertaderament democràtic i diferenciat.

Compartir el artículo

stats