15 de noviembre de 2015
15.11.2015

Racons de pensar

15.11.2015 | 11:18
Racons de pensar

Deia Ricardo Costa, estadista i cèlebre representant dels anys que acabaren enguany, que la festa del PP no acabava mai. Almenys en el cas de Gandia no li faltava raó. Sols en el Plenari del passat dijous vam haver d'aprovar una modificació pressupostària de nou milions d'euros (nou!) per dotar de crèdit les factures per despeses que, en els anys de vi i roses del «tres en ratlla» del PP, el del «Puedes Confiar» i el «Menos Impuestos», es gastaren sense tindre crèdit per pagar-les i incrementaren el forat de l'Ajuntament que ens deixa en la quebra tècnica i la sotsobra moral. Encara restaran altres quatre milions més en factures fora del pressupost, de manera que en dues votacions podrem aprovar 13 milions per pagar els proveïdors, que res deuen del malbaratament i balafiament dels recursos de tots quan ací la festa semblava no acabar-se mai. Amb este panorama, algú podria pensar que els seus responsables reflexionen sobre la despesa sense control, el gasto sense límit i la inversió en esdeveniments i publicitat (les factures contemplen despeses que van des de la música de la cavalcada del cèlebre Maremàgnum –Ave, Arturo- fins a convenis impagats a associacions, assessorament jurídic extern també per pagar, uniformes de la Policia, la Open Night o el servei de reforç de Creu Roja la nit de Cap d'Any de 2012, per citar-ne alguns exemples gràfics). Lluny d'això, els responsables riuen i es remouen al seu escó del saló de Plenaris, ens interrompen i, amb certa fanfàrria i un punt de cinisme, es permeten alliçonar davant els mitjans de comunicació respecte a si hem pagat o no la factura de la llum o tenim o no reparacions de legalitat autorizant-ne tots eixos pagaments.

Anem a pams. El Govern de les 200 nòmines, dels militants i afins passejant-se pels corredors, de la despesa sense control, no tenia per a pagar la llum, la contracta de parcs i jardins, el servei de neteja dels edificis públics o la recollida de fem, però era valent (en paraules d'altre estadista cèlebre i transoceànic, de pensament bronzejat, Julio Iglesias) però sí per contractar, fora de pressupost, nou milions en històries diverses, fer transferències de tresoreria a Iniciatives Públiques de Gandia fins a acumular més de 5.000 (5.000!) reparacions d'il·legalitat de la Intervenció Municipal, per seguir gastant i endollant, eixamplant amb diners i recursos de tots (els que detrauen dels serveis bàsics i elementals, de l'ajuda a les persones) l'extensa xarxa clientelar de compra de sous i voluntats, i tindre la desvergonya de dir-nos als qui hem vingut a fer front a les seues obligacions que ho fem amb una advertència d'il·legalitat. L'única advertència fa referència al fet de consignar ara, en altre exercici distint, factures d'altres anys. Però apel·la al sentit comú: qui ha fet un treball per a l'Ajuntament ha de cobrar-lo.

També qui ha fet els deures i intenta posar ordre mereix un vot de confiança i algun resultat després dels esforços. I nosaltres, que n'hem demanat, d'esforços, i ens els hem aplicat, disposem de diners d'amortitzacions de crèdits i partides que han quedat disponibles per haver fet els deures i haver-nos acollit a un Fons d'Ordenació. Això permet pagar el que el desgavell anterior no coneixia ni amb desvergonya: poder pagar.

Per això afrontem ara estes despeses, i les altres noves que en vindran. Per tal d'acabar amb la cua de proveïdors a les portes dels despatxos, i fer que l'Ajuntament no siga el problema sinó l'oportunitat d'una ciutat digna com la nostra. Parlant de llum, este Govern ha abonat ja 1.300.000 euros en factures de la seua llum, de la del PP, tot i que diguen, amb desvergonya, que encara hi ha rebuts que s'adeuten. Saben que el trellat imposa pagar per ordre d'antiguitat i fer front al que es deu, tot i que no siga nostre. I entre tant d'esforç i tanta dificultat, encara hem de suportar la burla i l'alliçonament.

Moltes vegades hem intentat enviar al PP al racó de pensar. Al PP que va desfer i ara es remou; al que crida i s'espanta, però no ha reflexionat respecte a per què hem arribat ací i quins són els responsables. Estem convençuts, però, que s'han perdut pel camí cap a eixe racó. I que res ha canviat en les seues formes mentre nosaltres paguem i callem, fem esforços i els expliquem. Ingrats, però sempre en la direcció de posar solució a este Ajuntament i per a esta ciutat. Malgrat que alguns, com Richi a les portes del seu Infinity, pensen que ací la festa encara no ha acabat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine