Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Arqueòlegs valencians a normandia

La portada del llibre.

La tardor del 2013 un equip d'una quinzena d'arqueòlegs valencians foren contractats per a treballar en una excavació de salvament en una zona interior de Normandia. La penosa situació laboral que travessaven els havia forçat a haver d'acceptar aquesta feina lluny de les seues llars.

Tanmateix, a priori, semblava una intervenció engrescadora, en un indret proper a la costa atlàntica que gairebé tothom associa a la gesta de Guillem el Conqueridor i al famós Desembarcament del 6 de juny de 1944, anunci esperançador de la propera victòria del bàndol aliat sobre les tropes de l'eix Roma-Berlín-Tòquio i avantsala de la fi de la Segona Guerra Mundial.

L'arqueòleg i escriptor Carles Miret es proposa de narrar-nos una crònica detallada d'aquestos 100 dies viscuts al «país dels homes del nord» —origen etimològic del nom de Normandia— amb la barreja de dures jornades laborals i d'una climatologia adversa, amb continus fronts de pluja tardoral que dificultaven immensament el treball de recerca arqueològica. El resultat final és el testimoni d'una experiència humana intensa.

Lluny de la idea del viatger diletant, Miret planteja en aquesta obra un itinerari reflexiu, amb una mirada d'historiador, per aquesta terra emblemàtica de castells i batalles, per la seua singladura plena d'episodis memorables i per les dificultats que suposa la integració d'un equip de treballadors en un país aliè.

No deixa de banda i, per tant, fa d'això un dels eixos de la narració la problemàtica laboral suscitada en el poble de l'excavació (Guichainville) a conseqüència de la manipulació d'uns mitjans de comunicació que tractaren d'enfrontar els dos col·lectius d'assalariats (els valencians i els normands) i traure'n rendiment en la típica estratègia per precaritzar el treball.

Miret tampoc oblida els principals recorreguts turístics i monuments de Normandia: les corprenedores platges del Desembarcamet aliat com Omaha, el tapís de Bayeux que descriu la conquesta de Guillem d'Anglaterra a l'endemà de la batalla de Hastings el 1066, la Rouen fastuosa de Joana d'Arc, el cenobític i impressionant Mont-Saint-Michel, etc, així com la seua cuina, la situació política del territori i els trets singulars de la seua gent.

Sens dubte, es tracta d'un relat a mig camí entre l'enyor de la terra pròpia i el llibre de viatges on qualsevol pedra o qualsevol matís de llum pot ser l'excusa perfecta per pensar el paisatge, la història i l'arqueologia, l'arquitectura o les pulsacions d'un país amb una força i un caràcter molt destacats de l'Europa atlàntica.

Carles Miret és llicenciat en Història per la Universitat de València. Ha compaginat l'arqueologia de salvament amb la investigació de les societats de la prehistòria de la façana mediterrània ibèrica. També ha fet de guia especialitzat en jaciments arqueològics com la cova del Parpalló (Gandia), experiència a partir de la qual ha escrit la síntesi La cova del Parpalló (Gandia, la Safor, País Valencià). Guia breu d'un jaciment arqueològic del paleolític superior mediterrani, o monuments com el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna de Simat.

La seua altra passió és la literatura. Bona prova d'això és la publicació del poemari Belleses arbitràries, que obtingué el XXXII premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó l'any 2012 i Auir, que fou guardonat amb el VI premi Manel Garcia Grau atorgat per la Universitat de Castelló i per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el 2015.

Compartir el artículo

stats