Les lluites socials ens han ensenyat que la unitat fa la força i que l'organització és essencial com a eina d'unitat d'acció, planificació i articulació de les classes populars. Aquestes organitzacions han de ser les encarregades d'activar la consciència social, la «virtut política», de l'organització, formació i mobilització, d'apoderar a la població per a reclamar els drets socials i polítics que li pertoquen com a subjecte polític.
Podem observar com algunes associacions han fet de corretja de transmissió del bipartidisme polític, perdent la seua funció social, independència i credibilitat. Els partits del règim del 78 han fet servir aquestes organitzacions com a trinxera o com a sucursal (depenent de si han estat o no al govern municipal) per alinear a sectors de la població amb els seus posicionaments polítics, han estat un tentacle més dels partits que han passat per l'Ajuntament.
L'Ateneu Popular de Bellreguard la Roda trenca amb aquesta relació de submissió a la política tradicional, anquilosada i immobilista que ha imperat a molts pobles de la Safor. La praxis política de l'Ateneu consisteix en la dinamització d'espais populars de construcció i decisió col·lectiva per apoderar a la població, convertint-la en protagonista de la transformació municipal. En aquest sentit remarquem com a pilars estratègics de l'organització l'Assemblea Oberta i el treball voluntari en comissions, com a actius indestriables i complementaris.
L'Assemblea Oberta és el màxim òrgan de gestió i decisió col·lectiva de l'associació, eina de radicalitat democràtica i apoderament popular, entesa no sols en la seua forma orgànica sinó com una universitat de carrer i plaça on aprenem en cada assemblea a debatre i consensuar, a escoltar i opinar, a analitzar el nostre entorn i compartir experiències per traçar dreceres cap a la transformació social, cultural, política i econòmica. El treball voluntari i solidari té una doble funció, per un costat realitzar tasques en benefici del poble (per exemple el parc comunitari Escoleta, el reforç escolar, Cal dir, vídeo-fòrum...), i per altre costat té la funció de cohesió, de donar el protagonisme a la gent i evitar paternalismes, de crear una nova escala de valors diferents al pensament únic neoliberal. (crear el que el Che anomenava «el hombre nuevo»).
Aquest trencament amb la política tradicional no significa en tot cas que treballem d'esquenes a les institucions, sinó que tenim una relació horitzontal i no submisa, crítica i alhora constructiva, dialèctica i no estàtica. En aquest sentit entenem les institucions com un marc de lluita més, com una altra eina de transformació social, com un espai que ha de ser recuperat per al poble.
En aquest sentit, com Ateneu hem estat part protagonista de les esmenes per millorar, aguditzant la democràcia directa, el reglament de participació ciutadana que s'aprovarà (o això esperem) aquest 20 de gener al plenari municipal. Aquest reglament ha d'assentar les bases institucionals per a la participació política de les classes populars convertint les decisions municipals en decisions compartides.
Hi ha un proverbi àrab que ens ve a dir que qui vol fer qualsevol cosa busca l'eina i qui no busca l'excusa. El reglament de participació ciutadana i l'Ateneu són eines al servei de les classes populars per participar políticament en la transformació municipal. Eines que relacionen de forma directa i dialèctica l'apoderament popular i la participació ciutadana.
Esmolem i fem servir les eines per a transformar Bellreguard.
