El passat 26 de novembre de 2015, es van complir cinquanta anys de l'annexió del poble de Beniopa per la ciutat de Gandia. De colp se suprimia un municipi l'antiguitat del qual es remuntava, si més no, al segle XI, és a dir, dos-cents anys abans de la fundació de la vila de Gandia. L'Ajuntament de Beniopa va fer tot el que tenia a les seues mans per a impedir l'operació, però va entropessar contra un mur infranquejable. Gandia tenia la força, els mitjans i les complicitats amb el règim que Beniopa no tenia. El nostre poble estava sol, ben sol.
A la supressió de l'autonomia municipal s'afegiren tot un seguit de mesures que, d'una manera o altra, contribuïen a esborrar la memòria col·lectiva. Beniopa es quedà sense el propi arxiu històric, el poc que quedava després de la destrucció de 1936, perdérem la Banda de Música per manca de suport municipal o la Societat de Caçadors, però sobretot es quedà sense el seu cementeri, el vincle més sentit amb els avantpassats. Es mire com es mire, posar fi de la nit al matí, a un poble d'existència mil·lenària va ser una autèntica barbaritat.
No resulta gens estrany que Beniopa visquera els fets com una tragèdia. La por infligida per la dictadura desbaratava qualsevol vel·leïtat de protesta, i un abús més sense pal·liatius s'afegia a les injustícies del règim del general Franco. La derrota es carregà sobre els muscles de la corporació, particularment sobre l'alcalde, Casimir Garcia Aparisi, al qual acusaven d'haver «venut» el poble a canvi de prebendes que només existien en la imaginació de la gent que el volia malament. I Casimir Garcia Aparisi va dur, fins el final de la vida, el dolor d'una pena intransferible i la vergonya d'una injúria, contra ell i Beniopa.
Si el record d'aquella arbitrarietat del 26 de novembre de 1965 persisteix encara, és perquè Beniopa ha encaixat malament dins la ciutat de Gandia. Recents estudis revelen que les transferències de riquesa de Beniopa cap a Gandia superen de lluny les que van en sentit invers, amb conjunt de deficiències en termes de dotacions i infraestructures escandaloses. A voltes fa la impressió que s'han complit els mal auguris de Casimir Garcia Aparisi quan, en un ple extraordinari, assabentada la corporació dels plans annexionistes de Gandia, prengué la paraula i digué, tal com reflecteixen les actes municipals: «Toma la palabra el Sr. Alcalde para expresar las razones por las que se opone rotundamente a dicho propósito de incorporación y hace ver que ello debe ser motivo para que Beniopa se esfuerce, ahora más que nunca, para demostrar que puede subsistir con sus propios medios y sostener los servicios precisos y necesarios a su categoría, ya que de conseguirse por parte de Gandía la pretendida incorporación, Beniopa se vería postergada a ser una barriada más de las que Gandía tiene totalmente abandonadas».
Doncs bé, aquesta sensació d'exclusió ha anat arrossegant-se dia a dia, mes a mes, any rere anys, fins a cinquanta, des del 26 de novembre de 1965. I sense un projecte en el qual Beniopa se senta còmoda, des de la perspectiva del benestar col·lectiu, econòmic, cultural i lúdic dels seus veïns, aquest poble continuarà sent una realitat al marge de Gandia. Beniopa no és Corea, no és el Raval, no és el Grau. Atenció: no és millor ni pitjor que cap d'aquests o altres barris de Gandia. És senzillament una altra cosa: un poble, amb la seua pròpia parròquia i, sobretot, amb el pes d'una llarga i densa història. Beniopa és singular. Tots som diferents, però tots som iguals. Les persones i els pobles, i hem d'aprendre a viure amb la diferència i les diferències dels altres, sense cap retall de la igualtat.
Un poble no mor perquè deixe de tindre les seues institucions pròpies. Beniopa no ha desaparegut, resisteix tenaçment en la voluntat de la seua gent. Gandia ha de ser la primera interessada a preservar aquest fet de diferència, de personalitat intransferible. Beniopa necessita Gandia (Gandia i uns pressupostos més generosos). I encara més: des que hi ha memòria història, Beniopa ha necessitat Gandia. La ciutat ha sigut el seu mercat natural, de comprar i vendre, el principal lloc de referència, el de la gran festa de Sant Borja. Però Gandia també necessita Beniopa, la va necessitar el 1965 per al seu plans d'expansió urbanística, no ho oblidem. Fem d'aquesta mútua necessitat un raó de convivència fecunda. Si som Gandia, ho hem de ser a tots els efectes. Som beniopers en tant que ciutadans de Gandia.
El Plenari de l'Ajuntament de Gandia, que es va celebrar el passat dia 22 de gener, tot just a la seu de l'antic Ajuntament de Beniopa, pot servir per a posar les bases d'una nova convivència. Tots els grups polítics van expressar bones paraules. El gest té un alt significat simbòlic que cal reconèixer i agrair. Ara bé, el futur no es construeix amb bones intencions. Les paraules se les endu el vent. No hi hagué cap resolució per escrit, cap acord que reconeguera expressament la injustícia de l'annexió i la falta d'inversions a Beniopa. Era el moment adequat i no es va fer. Les incògnites, per tant, persisteixen.
