El 18 de febrer passat em vaig assabentar, llegint la premsa, que havia aparegut el cadàver del jove enginyer basc, Hodei, de 23 anys. Aquest jove feia les pràctiques en una empresa d'Anvers. Aquesta notícia em va portar al cap, una vegada més, la realitat de milers de valencianes i valencians, de joves d'arreu l'estat espanyol, que s'estan buscant la vida fora de casa. És evident que molts ho faran per voluntat, però pense en tots aquells que no han tingut més remei que fugir de la terra que els ha vist nàixer. Molts d'ells són joves anònims sols coneguts pels seus cercles familiars i d'amistats però anònims, senzills números en estadístiques de l'INE que de tant en tant les televisions citen entre casos de corrupció i futbol.
Tots tenim amics a l'estranger: enginyers, cuiners, professors, cambrers... Molts d'ells volen tornar, altres ja ni s'ho plantegen. L'altre dia un matrimoni em comentava la por que els provocava el fet que la filla estiguera finalitzant la carrera de Periodisme, atés que segurament hauria d'anar-se'n lluny per poder treballar. Se't trenca el cor... Hi ha una pel·lícula que té de títol »No es país para viejos», i jo afegiria ?ni per a joves».
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'índex d'atur juvenil el primer trimestre del 2015 va superar del 50 %. Un percentatge escandalós.
L'Exili jove a altres estats d'Europa i del món ha augmentat un 71 % de 2009 a 2015, donant una xifra de 61.000 joves exiliats. A banda del cost humà i sentimental, el cost econòmic és molt elevat. Les despeses en educació i altres, dirigides a ciutadans que pels seus ingressos laborals tributaran a l'estranger, com a exemple una Comunitat Autònoma com Cantàbria (590.000 habitants), ha calculat les pèrdues per aquest motiu en 859 milions d'euros en els pròxims 10 anys. Ens podem fer una idea d'aquest cost en un territori com el País Valencià amb cinc milions d'habitants.
I volia fer memòria d'un altre exili, que afecta i ha afectat milers de valencians, el dels docents. Durant 20 anys de govern popular hem patit una política de destrucció de l'educació pública. Els efectes ja els coneixem, manca de recursos, infraestructures obsoletes, ràtios, fracàs escolar i molts més que ha patit l'alumnat i les seues famílies. Un altre efecte ha estat el de condemnar a milers de mestres i professors valencians a omplir els centres educatius de Catalunya, Balears, Aragó. Andalusia... Pocs són els professionals de l'educació valenciana que no han hagut de passar per altres territoris. Un exili, el dels professors i mestres. que encara l'estan patint moltíssimes persones.
Espere que puguem dir un dia que vivim en un lloc on els joves són útils i volguts, que el País Valencià puga esdevenir un dia país per a joves. I que es posen en funcionament totes les vies per a la creació de treball, i que deixem de perdre tanta gent preparada i ben qualificada que busca el treball fora de casa.
