La interinitat d'un govern nacional, la més llarga que hem conegut en aquest país, ha fet possible un fet inèdit: que coneguem les dades econòmiques amagades i maquillades en campanya electoral abans que es conforme un nou govern. I els números parlen per ells mateixos: la sospita s'ha fet realitat i el tan manit «miracle econòmic» del PP ha quedat en res. Un mite, una llegenda que, en realitat, no va passar mai. Els comptes de l'Estat, ocultats a la ciutadania fins ara, confirmen que els esforços que es van demanar a la ciutadania per a complir amb Europa, no van servir per a res. Espanya no ha complit amb l'objectiu de dèficit.
Enrere queden les retallades, les pujades d'impostos, els sacrificis i les decisions injustes del govern de Montoro i Rajoy. Ens van dir que anaven a rescatar l'economia del país, però arribat el moment, no sabem en què han gastat els nostres diners, però no ha servit de res l'austericidi al que ens han obligat els darrers quatre anys amb la seua majoria absoluta i absolutista.
El molt lamentable Ministre d'Hisenda en funcions, autor d'aquestes dades econòmiques, com que no té ni un nou govern a qui culpar ni un anterior govern a qui recriminar les decisions preses, ha decidit tirar balons fora i culpar a la gestió de l'actual govern valencià de Ximo Puig. Vol fer-nos creure que el problema econòmic valencià s'ha creat en els darrers huit mesos, obviant el saqueig i la corrupció de 20 anys de governs del PP a la Generalitat. I, el que és més greu: li recrimina al govern valencià invertir diners públics en polítiques socials. Té la seua lògica: ells no entenen l'idioma d'invertir per a la ciutadania, per a lluitar contra la desigualtat i per a crear oportunitats per als més dèbils. Ells són més de rescatar als amics que de rescatar persones.
Aquesta situació em recorda a una que estem vivint molt més a prop, a Gandia, on la festa que durant quatre anys han viscut uns pocs, ens obliga ara a la resta, a la gran majoria, a fer esforços i sacrificis. Els pressupostos que en breu presentarem a la ciutadania són el resultat d'una obligació: la que el Ministeri ens ha fet per a prenguem decisions injustes que servisquen per a pagar la ressaca de la festa del PP de Torró, Barber, Soler i Gregori. Una festa a la que van estar convidats Montoro, Rajoy, Fabra i Camps, que lluny d'evitar el desficaci, van callar i van deixar fer al PP local, malgrat saber que treballaven amb pressupostos il·legals i no feien cap control de la despesa corrent. Aquell PP i este remaven en la mateixa direcció: la que porta al patiment dels ciutadans per a beneficiar als amics de sempre.
El PP de Rajoy i el PP de Gandia es van presentar a les eleccions amb un missatge: salvar Espanya i Gandia i l'economia de les dues administracions. Els dos PP van amagar les vertaderes dades econòmiques abans de les eleccions. I el temps ha demostrat que res més lluny de la realitat: els dos PP han deixat Espanya i Gandia en una pitjor situació econòmica i, el que serà més difícil de solucionar, en una pitjor situació social, amb un augment de la pobresa a costa de la desaparició de la classe mitja i l'enriquiment de la classe alta, amb pràcticament el mateix nombre de persones sense treball que quatre anys abans però amb major càrrega impositiva i menys ajudes socials. Els Montoro, Rajoy, Torró, Barber, Fabra... han demostrat que el miracle econòmic del PP era una falsedat, un gegant amb peus de fang. Les polítiques de taulell van crear una falsa il·lusió econòmica que va esclatar quan ho va fer la bombolla immobiliària, i van posar punt i final a un model econòmic basat en una màxima: pa per a hui, fam per a demà.
El temps, de nou, ens donarà la raó als governs progressistes i d'esquerres, i demostrarà que som nosaltres els qui posem en pràctica polítiques per a rescatar a la ciutadania i equilibrar els comptes públics. I ho farem amb transparència, justícia i coherència.
