La nacional 332 divideix Bellreguard en dos, no és sols una divisió urbanística i espacial, és una divisió en la vida al poble i del poble, en tota la seua plenitud, des de les festes al comerç, des de les amistats als espais compartits. Aquesta és una divisió econòmica, política, social i cultural que anem a esmicolar, estudiar i argumentar per establir ponts d'unió i cohesió al poble saforenc.

Aquesta agressió territorial ens afecta com a poble, ens afecta socialment quan, per exemple, les nostres filles i els nostres fills volen anar a jugar a l'altra part del poble; «en compte amb la carretera Joan» o «passa pel semàfor Anna» (per un dels sols tres dels que es disposa) son advertències que s'escolten a sovint d'uns familiars preocupats per l'amenaça que suposa la carretera. Preocupació més que justificada si contem les víctimes mortals atribuïdes a la nacional, o els accidents que han marcat vides i famílies.

S'evidencia que la carretera condiciona les relacions socials al poble. Cal observar i analitzar qui i on per adonar-se d'aquesta condició, qui freqüenta uns o altres espais, qui juga a uns parcs i qui als altres, qui compra en unes o altres botigues, qui va uns determinats bars i qui als altres, inclús qui va més o menys a l'església.

Ens afecta mediambientalment per la greu contaminació que comporta el trànsit massiu per la nacional, combustió asfixiant que pinta de negre façanes i pulmons, aguditzant-se en l'època estival.

Volem tindre un poble respectuós i amable amb el medi ambient, que sigui capdavanter al fomentar la vida saludable, que incentive l'esport i la natura com mode d'oci i principal actiu pel turisme sostenible.

Ens humilia políticament, recordant-nos que moltes de les decisions que prenem com a poble estan sotmeses a l'aprovació per part d'un Estat espanyol demofòbic que fica els interessos privats d'empreses com Aumar per sobre dels drets col·lectius de la ciutadania. Ens limita la sobirania sobre el territori fins al punt de tenir que demanar permís al ministeri de torn per penjar una pancarta en la nacional que trepitja el nostre poble, ni que parlar si s'ha de tallar la carretera per les festes locals o qualsevol activitat municipal.

Estem cansades de callar i tragar, estem cansats de ficar les víctimes per engreixar els beneficis empresarials d'Aumar, no volem preocupar-nos cada volta que els nostres fills van a jugar a l'altra part de la carretera, cada volta que han de creuar la maleïda carretera, no volem emmascarar el nostre somriure i els nostres pulmons, no volem que la N-332 dividisca el poble i les nostres vides.

Quan es produeix una injustícia la resposta col·lectiva es converteix en necessària, quan ens neguen poder decidir com a poble la mobilització és l'eina per exigir la sobirania negada, quan ens imposen una carretera la protesta activa és el camí per soterrar escletxes i unir al poble. No volem ser un poble dividit, no volem la N-332!