Un 17 de maig de 1990, fa exactament 26 anys, l'Organització Mundial de la Salut va decidir despatologizar l'homosexualitat. Un primer pas en la lluita pels drets de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI). De fa uns anys el moviment LGTBI commemora cada 17 de maig com el dia internacional contra la LGTBIfòbia: per a seguir recordant al món i a la societat que, tot i els avanços, les persones LGTBI segueixen patint violència i discriminació arreu del món.
Un exemple que encara ens queda un llarg camí per la igualtat i fins i tot per despatologizar les nostres sexualitats i afectes és que la transsexualitat encara segueix figurant com a trastorn de la identitat sexual i per això des de l'activisme trans es reivindica que deixe de ser classificat així. Un altre, entre els molts possibles, és que ens molts països ser persona LGTBI és motiu de condemna penal, de pena de mort o et condemna a patir violència física al llarg de la vida. Però què és la LGTBIfòbia? És el conjunt de creences, opinions, actituds i comportaments d'agressió (física, verbal, emocional o psicològica) produïda per l'odi o la fòbia cap a lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals. Es tracta d'una discriminació equiparable al racisme, la xenofòbia o el masclisme el fonament del qual són els estereotips socials, l'odi i la no acceptació de la igualtat social i de la diversitat humana: en aquest cas referida a la diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere.
La LGTBIfòbia no sempre es manifesta en forma de violència física. No sempre són pallisses o penes de morts, ni és una cosa llunyana en el temps o geogràficament. A vegades són LGTBIfòbies micro: assetjament, minusvaloració, invisibilització, menyspreu, discriminació, insults, fer el buit o qualsevol tipus de violència encoberta. En la nostra associació hi ha socis i sòcies que no arriben als vint anys que han patit situacions de microLGTBIfòbia en els seus col·legis o instituts. I s'han vist indefensos davant la falta de formació en diversitat sexual dels professors, davant la falta de protocols d'actuació, davant la inexistència d'una atenció adequada per a la víctima però també d'un abordatge correcte per a què al assetjador no ho torne a ser. La LGTBIfòbia no està tan lluny com sembla.
En el combat contra aquestes microLGTBIfòbies el paper de les institucions locals és clau tot i que s'han d'implicar també la Generalitat. Per això reclamem, amb motiu del 17 de maig, que s'inicie ja des de l'Ajuntament de Gandia el procés per a tramitar un pla municipal pels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfobia. Un pla en el qual necessitarem la participació d'experts, de polítics, de moviment LGTBI i de la ciutadania. No estem demanant res de l'altre món sinó un pla -com ja s'ha fet des de l'Ajuntament per exemple per combatre les desigualtats socials- en el qual s'especifique objectius en la garantia dels drets i la visibilitat de les persones LGTBI a Gandia. En el mateix s'ha de determinar quines línies de treball i actuacions, accions, jornades, cursos de formació, campanyes, serveis d'atenció o protocols s'han de dur endavant. Alhora aquest pla ha de determinar com es mesuren els resultats i l'èxit de les accions per poder millorar-les si s'escau. No estem demanant, insistim, res que no passe en altres àmbits de les administracions en les quals planifiquen les polítiques que van a dur a terme i els atorguen un pressupost.
No ens val que només es potencie a Gandia com a marca turística LGTBI. Un pla dóna coherència a les polítiques destinades a les persones LGTBI i garanteix que tenen continuïtat i que no són flor d'un sol dia o de la improvisació. També permet determinar en qins àmbits es treballarà,els que nosaltres pensem que són necessaris són: ensenyament, cultura, esports, igualtat i diversitat, salut, serveis socials i gent major o turisme. Un pla que ens permetrà avançar en tots els àmbits que necessiten les persones LGTBI per a poder seguir avançant en aconseguir un món millor i més just.
