21 de mayo de 2016
21.05.2016
OPINIÓN Francesc Sastre Ferrer

Cants de sirena

21.05.2016 | 07:24
La zona en la que es va a construir la nova planta de fem de Ròtova.

Fa uns anys un amic em contava una desagradable experiència que tingué. En mig de l'estiu se'n va anar a caminar unes hores per la muntanya. Tot just portava un poc d'aliment i una cantimplora amb aigua. És desorientà i el que havia de ser un passeig agradable se li va convertir en un calvari. Sense aigua, mort de set i deshidratat intentava arribar a algun lloc conegut. De sobte trobà un rierol que corria aigua, però era tèrbola i amb una forta olor desagradable.

Havia de prendre una decisió: o s'arriscava i bevia d'eixa aigua pestilent o la deshidratació que tenia li podria provocar fins i tot la mort. No s'ho va pensar dues vegades, es va amorrar a l'aigua i va beure fins saciar la set. Diu que al dia següent tenia mal de panxa però creu que va ser la seua salvació.

Doncs el mateix fa l'alcalde de Ròtova. Per a no morir asfixiat per l'elevat deute municipal no dubta en beure de les aigües pestilents del fem, (demanant la Planta de Fem per a Ròtova) però el més greu és no beurà ell sinó el tot poble de Ròtova, un poble molt endeutat al qual ara vol ser el seu salvador. Ho maquillarà de mil maneres, que si creació de llocs de treball, que si tecnologia puntera, que si serem l'enveja dels pobles del voltant, que si tradició i modernitat, que si...

Tot cants de sirena, és a dir, paraules agradables i convincents que amaguen seducció o engany. Si fem ús de la intel·ligència ens adonarem que darrere de tant d'interès està el de sempre: els diners, el poder i la vanitat. Com deia Quevedo, «poderoso caballero es don Dinero».Cal prendre exemple dels mariners d'Ulisses els quals per a no escoltar el seductor cant de les sirenes i morir ofegats es col·locaren tapons de cera a les orelles fins que desaparegué el perill.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine