Un dels aforismes de Joan Fuster diu que: «Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir». En aquest sentit, no em canse de rellegir un article que va escriure Jorge Arévalo Turrillas al diari El País, suplement d'educació, 31-3-2003, quan era sota conseller d'Educació. El text diu així: «Llunyana, complicada, estranya, i en moltes ocasions possible refugi de presumptes perdedors... així es com es veu encara en amplis sectors de la societat espanyola a la nostra formació professional. I, tan mateix, el perfil professional de més del 70% dels llocs existents en el mercat de treball requereix del nivell de titulació de l'esmentada formació». L'article és del 2003, però malgrat el pas del temps, tot i el cert prestigi guanyat en els darrers anys a força de recollir ciutadanes i ciutadans exclosos del mercat laboral per la Gran crisi, continuen sent vigents les paraules del que hui per hui torna a ser Sota Conseller del Govern Basc en matèria de Formació Professional.
Curiosament, pam baix, pam dalt, ens trobem amb afirmacions semblants, publicades per l'OCDE al novembre del 2014 en: Skills beyond school: Synthesis report, OECD Reviews of Vocational Education and Training, OECD publishing se'ns parla de: El món ocult més enllà entre l'escola i la universitat. L'educació professional i de formació post-secundària juga un paper poc reconegut en els sistemes d'ensenyament dels països. I seguidament podem llegir: «molts treballs professionals, tècnics i de direcció requereixen solament un o dos anys de preparació post-secundària. Prop de dos terceres parts del treball en els països de l'Europa dels 27 recauran en aquestes categories professionals...».
També ho diu l'OCDE. I és que el sant quan més lluny fa més miracles. Però en aquest cas les dades són les que són, miracles pocs, realitats i fets a garberes. Continuem amb elles. Al document Panorama de la Educación. Indicadores de la OCDE 2014. Informe Español, publicat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, reprodueix sucoses comparatives de dades sobre formació i ocupabilitat dels països que formen part de l'OCDE. Dades, tot i que en alguns casos ja de fa quatre anys, significatives per la contundència de les xifres. Entre altres perles podem llegir: «A pesar dels esforços realitzats durant l'última dècada, Espanya es segueix posicionant entre els països de l'OCDE amb major proporció de la seua població que sols ha assolit l'Educació Secundària Obligatòria o menys (un 45% de la població adulta), molt per damunt de la mitjana de la UE21 (23%) y de la OCDE (24%)». Tenim un problema, ja ho sabíem, però tornem al principi.
No és moment de fer-se'n lamentacions, però aquesta imatge d'estudis de segona, per a fracassats en que va esdevindre la FP amb la Llei General d'Educació del 1970 i el seu posterior desenvolupament, hi és fortament present en el subconscient col·lectiu de totes les generacions de pares, mares i estudiants des dels anys setanta fins finals dels noranta, moment en què comença a generalitzar-se la nova FP regulada en la LOGSE. Malgrat els importants canvis de millora i actualització que es van incorporar amb la LOGSE, no s'ha arribat a les dades de matrícula i prestigi social que gaudeix a altres països europeus. Així i tot, indefugiblement hem de continuar fent esforços per augmentar la seua presència, no debades juga un paper cabdal en la formació de capital humà, tret necessari per a la millora de la competitivitat de qualsevol economia, de l'ocupabilitat de les persones i, per tant, també per minvar l'atur. No serà la seua solució definitiva. La solució a l'atur va molt més enllà de la Formació Professional, però aquesta és part de la solució, és necessària i paga la pena. Sense complexos, Formació Professional.
