19 de junio de 2016
19.06.2016

Per un parc arqueològic a la serra Falconera

20.06.2016 | 15:36
El Molló de la Creu, al terme municipal de Gandia, una de les muntanyes de la Serra Falconera.

"El Montseny és la muntanya en la qual la ciutat [de Barcelona] deu ésser posada a prova». Aquestes paraules de Josep Llorens i Artigas del 1922 em serveixen a la perfecció per introduir un debat ben necessari en la planificació territorial, mediambiental i cultural de Gandia i de la seua rodalia.

No és cap idea original però vol ser una incitació a la reflexió. Mitjançant l'acarament de la ciutat i del seu entorn podem tractar d'analitzar els comportaments i les actituds que les entitats urbanes projecten, beneficiosament o perjudicial, sobre el medi natural o agrícola.

És un examen que aproven pocs pobles o ciutats, que sovint sotmeten els espais circumdants a diferents graus d'explotació o de marginalitat, de vegades establint una jerarquia de prioritats entre les seues diferents àrees especialitzades i on el patrimoni cultural o mediambiental ocupa l'últim escalafó.

Gandia ha realitzat un esforç encomiable amb alguns dels seus espais, com és el cas de la marjal o del Mondúber. No és gratuït doncs que allí se situen dos dels seus centres d'interpretació mediambiental. Però el cas de la serra Falconera continua sent un exemple flagrant de deixadesa institucional a tots els nivells.

Malmesa per l'autopista l'AP7 i per la carretera de circumval·lació, per la pedrera gegantina del Real, per rompudes agrícoles i urbanitzacions desordenades, pels incendis forestals, etc, la serra Falconera és un dels entorns amb major densitat de jaciments arqueològics de tota la Mediterrània.

Entre molts exemples, es pot citar la cova del Puntal del Gat de Benirredrà, amb una ocupació del paleolític mitjà i, per tant, d'un grup de caçadors-recol·lectors neandertals. La cova de les Meravelles, amb estrats múltiples i un destacat plafó amb gravats paleolítics pendents de ser inclosos en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco i sota estudi per part d'un equip multidisciplinari de la Universitat de València. La cova Negra, amb estrats del neolític. El poblat de l'edat del bronze del Molló Terrer. Els grans abrics de pastor com la cova Oberta. Edificis particulars com la Nevasca de Marxuquera, etc.

Ens trobem al davant d'un espai perfectament aplicable a l'apartat de monuments, conjunts històrics, zones arqueològiques o parcs culturals de la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, gràcies a la qual la serra Falconera es podria declarar Bé d'Interés Cultural (BIC) en la seua integritat. Aquest fet també ajudaria a pal·liar la sensació de disgregació institucional ja que obligaria a coordinar esforços des dels diversos ajuntaments implicats: Gandia, el Real, Palma i Benirredrà.

Per acabar, la serra Falconera és una de les muntanyes més properes i desconegudes però alhora amb un patrimoni més ric. La manca de rutes convenientment senyalitzades, especialment cap al cim del Molló de la Creu, de visites guiades als seus principals jaciments o d'un inventari exhaustiu de recursos –fonts, coves, avencs, formacions geològiques o paleontològiques singulars, etc– és un símptoma més de fins a quin punt s'ha donat l'esquena a aquest pulmó natural i cultural de Gandia i de la Safor.

Cal, per tant, repensar seu paper en la societat contemporània i avaluar de manera adequada la idoneïtat de projectes de posada en valor del seu patrimoni des d'un punt de vista global, tot atenent a la seua diversitat i a la seua sostenibilitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine