La matinada del dia 4 de juliol arriben a la Safor els xiquets sahrauís que participen en les Vacances en Pau 2016. Són representants, ambaixadors del seu poble que vénen amb una missió molt especial i complexa: la que els pertany com a xiquets, gaudir de l'estiu, de les vacances, dels jocs i dels gelats... La que els pertoca com a viatgers: conéixer món, saber i experimentar que hi ha d'altres maneres de viure la vida, de viure en el món, que el món no és, només, el racó de la Hamada on estan confinats, ells i les seues famílies, per mor de la conjuntura de la política internacional, per mor, en definitiva, de la guerra i de la cobdícia dels dirigents mundials. La que els correspon, finalment, com a persones (personetes) que estableixen lligams afectius amb la gent amb què conviuen, amb les famílies que els acullen, uns lligams que seran recíprocs i mutus i que s'estenen entre les famílies biològiques que s'han quedat als campaments i les famílies acollidores. I així, la família saforenca passarà a ser part de la seua família, la família sahrauí passarà a ampliar els membres de la família saforenca.
Serà, per a tots ells, un estiu diferent, especial, que es quedarà marcat a la seua memòria vivencial. Un estiu que recordaran per sempre. Com ocorre als xiquets, ara ja joves, d'edicions anteriors, que ja han vingut, a la Safor, que des del 1996 ja en són vint d'anys de cooperació des de l'ACAPS!
Les Vacances en Pau són un intercanvi, són molt que més una acció unilateral amb un únic sentit. Formen part d'un ventall d'accions solidàries que es basteixen des del nostre país.
Les Vacances en Pau, però, no són només una acció purament humanitària, també són una acció que serveix per denunciar una injustícia que s'allarga, ja, des de l'any 1975, quan l'exèrcit i l'administració espanyola van abandonar el territori de la colònia del Sàhara i el van «transferir», en una acció clandestina que violentava les mateixes lleis i acords sobre la descolonització del Sàhara.
Una denúncia de la injustícia de mantenir un territori i un poble per descolonitzar i sotmès a una brutal repressió, a un genocidi de baixa intensitat.
La presència dels xiquets sahrauís entre nosaltres serveix de recordatori als líders democràtics europeus de la tasca pendent, de l'assignatura suspesa que té en la transició espanyola. La democràcia espanyola no serà mai completa, plena, mentre no possibilite que una part de la seua població, de la població de l'antiga colònia espanyola, puga dur a terme la seua autodeterminació, tal i com ho exigeix la mateixa ONU (que és incapaç, impotent, de fer complir les seues pròpies resolucions).
Enguany també és un any especial per la mort del líder del Polisario, Mohamed Abdelaziz. Una pèrdua davant la qual, des de l'ACAPS la Safor, expressem el nostre condol.
Visca el poble sahrauí lliure!
