06 de julio de 2016
06.07.2016

el far west gandià

05.07.2016 | 21:20
el far west gandià

Nou de cada deu gandians no ha passat de Ròtova i no saben què hi ha més enllà de Terrateig, l'existència del qual coneixen per la premsa i polèmiques canines que no vénen al cas. Ho diu algú que ha viscut onze anys i un dia a Gandia. Algú que coneix molts conductors caçats pel ràdar mòbil que dóna el bon dia en la mitjana de la CV60 just després del canvi de rasant.

Després del peatge de benvinguda, s'ataülla com un oasi Montitxelvo -les muntanyes oculten la resta de punts poblats- i s'entén que la majoria prenga por d'endinsar-se en el far west gandià.

És moment de preguntar-se què tenen ells que no tinguem nosaltres. A la Safor, el tren para en tres pobles; a la Vall d'Albaida, en set encara que la freqüència siga testimonial. Tenen port a Gandia; nosaltres a Salem, Albaida, l'Olleria, Benigànim, Bocairent... Si beuen més cassalla és perquè no han descobert l'herbero. Li diuen «cacaues» als cacaus. Ens guanyen en la ploma, però no el pinzell: seus són els millors escriptors del XV (March, Corella, Martorell), nostres els millors pintors del XX (Segrelles, Kilis, Mesa).

Els seus lletraferits actuals són superlatius, saforíssims; els nostres, adjectius de diccionari, renadius. A Bellreguard, Oliva i el Raval de Gandia fan Moros i Cristians, nosaltres en quasi tots els pobles, per no parlar de les dotze hores d'Ontinyent. Fins la temporada passada, els nostres derbis futbolístics eren de tercera; els seus, de regional preferent. I ells tindran la Insigne Col·legiata, però nosaltres els 71,61 metres del campanar més alt del país: Santa Maria d'Ontinyent.

Si no els ha cansat el fútil exercici xovinista, enhorabona perquè ara ve el millor: l'any 1883 vam demostrar la nostra superioritat sobre el terreny. En el que podria ser el remake de David i Goliat, l'alcalde de Pinet, Doménec Mahiques, i el de Gandia, Josep Rausell, es van citar per a delimitar els termes municipals que, en el cas que ens ocupa, són també els comarcals. Situaven les fites quan Rausell va reclamar el Surar per a Gandia. La discussió deguera ser tan acalorada que la vara de l'alcalde de Gandia va acabar en mans del de Pinet, on encara es custodia com el que és: un símbol, un tresor. Potser això explique perquè nou de cada deu gandians no s'aventuren cap a l'oest: saben que els podem.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine