En els darrers dies tornem a sentir des de diferents fronts i veus interessades en confondre a l'opinió pública exposant les dades del creixement econòmic i les reiterades baixades de les xifres de l'atur registrat. Doncs bé, és cert que la macroeconomia presenta augments considerables, tot i sabent que estem en un escenari on l'IPC es negatiu, i l'economia està basada en les exportacions i la temporada turística, un patró de creixement que porta a la devaluació salarial i a l'empitjorament de les condicions del treball.

Per contra alguns interessats segueixen confonent la tossuda i dura realitat de milers de treballadors i treballadores en l'atur que no perceben cap tipus de prestació. Són el 53%, i això vol dir que la taxa de cobertura només cobreix al 47%, i han baixat considerablement les prestacions no assistencials, és a dir, hi ha més treballadors i treballadores cobrant el subsidi de 465 euros que prestació o salari contributiu.

Dels tots contractes laborals dels darreres anys en la Safor el 97% son de caràcter temporal. Creix la contractació a temps parcial involuntària i la majoria de la contractació respon a circumstàncies de la producció o de obra o serveis. Només el 3% són contractes de nova formalització fixos o indefinits, i el 60% dels aturats són del sector serveis.

El Servef, instrument públic d'intermediació que té atribuïdes les competències en les polítiques actives d'ocupació (formació, orientació i inserció laboral) gestiona el 2% de la contractació. Per contra, proliferen les ETT i empreses privades de col·locació.

I no podem oblidar la manca d'oferta d'ocupació pública de les diferents administracions, que estan amortitzant places de funcionaris i de personal laboral, cosa que afecta directament en la qualitat dels serveis públics a la ciutadania.

Si parlem de salaris, els valencians ens troben bastant endarrerits respecte a altres treballadors de les diferents comunitats autònomes. El salari mitjà brut d'un treballador valencià en l'any 2014 va ser de 20.639 euros, i el de les dones de 17.512 euros. Així, les dones cobren alvoltant del 30% menys que els homes. Aquestes dades representen sens dubte el reflex d'una economia real que no té res a veure amb els magnífics indicadors de la macroeconomia i els guanys de la Banca i les empres de l'Ibex.

Per últim, recordem que el fons de les pensions públiques acaba de ser rebaixat pel Govern en funcions del PP amb 9.700 milions d'euros, i només queden en el fons de reserva 25.000 milions.

En la Safor vivim en una comarca amb un perfil d'economia i teixit empresarial basat en la xicoteta i mitjana empresa dedicada als serveis i molt arrelada a les temporades estivals, amb poca diversificació i manca de noves d'estructures i inversions públiques i privades que faciliten la mobilitat i l'impuls econòmic.

Els ajuntaments i les mancomunitats poden i deuen ser vertaders vectors de cohesió i vertebració social i territorial i això significa treballar projectes en comú amb una visió oberta i participativa.

Hi ha nínxols d'ocupació amb capacitat de donar resposta a la demanda de treballadors i treballadores qualificats en els espais de l'atenció sociosanitària a les persones i en els espais del sector agroalimentari i marí.

La Safor es troba en una zona amb molts avantatges i té possibilitats d'expansió industrial a través del port de Gandia. Estem davant d'un atur estructural de dos dígits, borses de persones en risc d'exclusió social, i a més a més un alt número de joves qualificats que no hi poden desenvolupar els seus coneixements i formació, sense oblidar que gairebé el 50% del aturats i aturades de la Safor no tenen complida la formació i el títol de la ESO.

Moltes debilitats i amenaces que, si no som capaços de fer política i polítiques dirigides a les persones i d'inversió productiva sostenible en el conjunt de la comarca, difícilment es revertiran les situacions d'atur i exclusió social.